Colocador de productes financers i inversions borsàries. (el que en anglès es diria Broker). nascut el 1967, la generació probablement més malaguanyada del s XX. 2 fills dels que sort n`he tingut.

Sunday, February 11, 2007

subvenció pública

L`altre dia el meu nebot va anar a matricular-se pel segon semestre i després va pasar per casa meva a no se que. Com és normal en ell, es va deixar l`imprès de matriculació tirat al sofà.
M`ha donat per mirar-lo i he vist la suma de conceptes;

Total de preus acadèmics 584,9€
Documentació matricula 1,3€
Despeses de matriculació 39,9€
Import total de la matricula 623,10€

Cost mitjà de la docència d`aquesta matricula 3.573,86
Subvenció pública a la docència 2.991,86
Aportació de la persona matriculada 581,9


toma ya¡¡¡ els passen pels nassos que paguen una fracció del cost.

Al respecte, m`han vingut una sèrie de consideracions;


1) no cal humiliar a la gent, i menys als estudiants.
2) si alguna subvenció hi ha és a la inmensa massa d`inutils que cobren de la universitat, desde molts catedràtics fins al molts uixers.
3) ja em dirà l`idiota que calcula el cost com s`ho fa. No val donar una xifra aixi i silenciar la metodologia.
4) el cost pot ser el que indiquen però el valor de l`ensenyament que rep el meu nebot és infinitament inferior al que paga. D`algunes assignatures que fa només aproven els que van a apendre a academies privades. (fa industrials)
5) els pares del meu nebot, i jo mateix que collons, paguem uns impostos brutals. A sobre que no ens vagin perdonant la vida. (tinc una petita empresa que paga uns 3.000mensuals d`impostos entre IPRF, SS i IVA.). (un dia conteu el que pagueu realment a l`any entre tots els impostos, us agafarà un cobriment)
6) insiteixo que el nivell de les universitats catalanes, amb altissimes excepcions, és ridicul i vergonyós. Tots els qui hi hem passat ho sabem.
7) que s`en vagi a pastar fang qui va tenir l`idea de posar això als impressos de matricules.

Thursday, February 08, 2007

majorettes


Ahir vaig convidar la Grécia a sopar a casa. Per explicar-me la seva vida va portar fotos de casa seva i la seva familia. Son de la ciutat de Esmeraldas, a Ecuador.

En total te nou germans. Cinc per part de mare (i totes noies) i quatre per part de pare. Ella va neixer perque el cabrón del seu pare amb trenta anys es va follar a la mare quan en tenia catorze. O siqui que la mare ara en te quaranta dos. Ja li vaig dir que si ella i jo no arribem a res, que em presenti a sa mare.

El primer que vaig observar es que totes les germanes estan bonissimes, alguna d`autèntic escandol. No us feu il-lusions però els amics seguidors, encara viuen totes a Ecuador. La mare en realitat n`aparenta cinquanta llargs. Sembla ser que la vida alla és bastant dura.

En aquella part del païs hi havien arribat bastants esclaus, de manera que hi han molts negres i sobretot molts mulatos. De fet ella és cafè amb llet bastant carregat. És un aventatge perque no ha de patir per les ratlles del biquini, sempre esta igual de fosqueta.

El que em va cridar l`atenció van ser les fotos en que feia de majorette de la seva escola. Amb les botes blanques, la minifaldilla , el barret i el pal que feia anar amunt i avall. Quan jo era petit recordo que a Igualada encara hi havien grups de majorettes. Ara ja fa molt que no s`en veuen. I és una llastima. No ho dic, tot i que també, per les cuixes de les noies. Avui en dia qualsevol activitat en grup que exigeigi sacrifici i disciplina de grup ha practicament desaparescut. Tot es fa a títol individual, ja sigui el Tai.chi, el gimnàs o apendre anglès a credit. I tot es fa per treure`n un profit individual. Ja sigui per formació o plaer.

Penseu en exemples concrets d`activitats socials pasades i actuals. Jo en faré una llista i us la publicaré. Ja veureu que on hi abans hi havia esperit col-lectiu, ara hi ha individualisme.

En definitiva un altre signe que la nostra societat està en descomposició, però això ja és un altre tema.


Feu-me el favor de pensar exemples del que us he dit i deixar-los com a missatge.

Saturday, February 03, 2007

Buenos Aires, pasat i futur.

Ja he tornat de Buenos Aires. Heus aqui uns detalls que explicaré a familia i amics.

- Per algun motiu que s`em escapa la dieta Argentina és millor que la Mediterrànea. No ji han gordos ni gordes a Buenos Aires. No exagero; no n`he vist ni un.

- Al final si que vam sortir una mica. De fet cada nit. Hi ha ambientasso per tot arreu cada dia de la setmana. Quina pena els tristos diumenges, dilluns, dimarts i dimecres de la aburrida Barcelona.

- Els cambrers mai apunten les comandes. Ni essent deu comensals van usar cap tipus d`anotació. Recorden sempre els primers, els segons , les begudes i a sobre recorden quin ha demanat cada cosa i no han de preguntar. Els vasos rarament estan dos minuts buits sense que t`els omplin.
Un dia vam demanar que possessin l`aire acondicionat més fort. Com que no els era possible, el cambrer es va oferir a trasalladar tota la taula a una part del restaurant. Ho va fer amb rapidesa i total discreció. A Barcelona si demanes aixo et salten tota mena d`improperis.

-A les parades d`artesans regatejar és un insult. Un amic va demanar, "si compro varios me haces rebaja?", la noia li va respondre "yo no rebajo mi trabajo".

-Un amic meu es va lligar una dominicana en una discoteca. A la habitació li va demanar si podia utilitzar lavabo i va fer servir el raspall de dents del meu colega.

-El primer dia al matí vam veure com a la cantonada de davant un tio saltava damunt una turista d`edat avançada , la tirava al terra i li arrancava la bossa. Un motorista el va recollir i van desapareixer en pocs segons. Va ser com una escena del National Geographic d`un depredador sobre una presa indefensa.

- L`arquitectura de tot Buenos Aires, tant la antiga com la nova, és desacomplexada i atrevida.

- Pots recorrer molts kilometres en linea recta sense sortir de zones amb vivendes d`alt nivell.

- No hi han moros.

- Les senyores van a pendre te i pastes a pastisseries i salons d`hotels. Tots els hotels tenen pianista a la tarda.

- Buenos Aires esta ple de dones. Mai aguanten la mirada. Més val que tinguis una bona conversa, perque sino giren cua i marxen. Que mai s`us acudeixi fardar de pasta o coses materials. Si que els agraden els dòlars, com a totes. Però consideren de mal gust parlar-ne.

- Als principals clubs de golf les dones no poden entrar al bar. I al camp han de parar i deixar pasar els homes si les atrapen.

-Dels deu principals canals de televisió (com a minim els deu primers del meu hotel), cinc fan sempre futbol. Ara no hi havia campionat, però feien amistosos , partits de segona i lligues europees.

- A molts edificis encara hi han ascensoristes.

- Quan la relació peso era de 1 a 1, els carrers del centre estaven plens de rodamons rumans. Amb la devaluació van desapareixer tots.

-Abans(gràcies AJ) de la crisi del 2002 no hi havia gent vivint al carrer o remenant les escombraries. Tant l`any passat com aquest he vist families senceres dormint al carrer i remenant les escombraires recollint les restes de menjar dels restaurants.

- Passejant per Buenos Aires amb la mirada enlaire es veu una ciutat rica i avançada. Com és Barcelona Ara. Amb la mirada a nivell de carrer es veu una societat castigada i empobrida, com jo crec que serà Barcelona d`aqui uns anys.


Per a mi l`important és que és un lloc on es poden guanyar molts diners. A veure si m`en surto.

Desitjeu-me sort.

Friday, January 26, 2007

arrrrrrrrrrrgentinaaaaaaaaa¡¡¡¡¡¡¡

marcó el pelusa¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ gol¡¡¡¡. gol¡¡¡¡. goooooooooooooooooooooooooooooooolllllllllllllllllll¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

gooooooooooooooolllllllllllllllllllllll de Marito Kempes¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡


En fi, aquesta nit volo a Buenos Aires per a enveja de tots vosaltres.

Hi vaig amb l`intenció de continuar fent negocis allà i no crec que surti de marxa cap dia. Però canviar d`escenari sempre va mentalment molt bé. Estant sempre a Barcelona es corre el perill de arribar a pensar que vivim en una ciutat important.

He deixat les claus del pis a la Grécia. Diu que vindrà a dormir un parell de dies. Estic segur que seran més, però tampoc crec que s`emporti vuit familiars tal com ara esta de moda. A veure si amb una mica de sort es fa responsable de la neteja del pis i puc estalviar-me l actual xaxa.

Aquest any si que fare fotos alla. Us en prometo.

Monday, January 22, 2007

La solucions

Doncs crec que ha guanyat l`Oriol.

Vegem les meves històries;

1) CERT Vaig fer una estada a Polònia a través d`una fundació de joves cristians vinculats a UDC.
Allà ens va guiar un integrista catòlic anticomunista de vinty anys que anava amb pistola.


2) CERT. Em vaig limitar a recollir els condons que m`havien caigut mentre seguiem la conversa.


3) CERT. Porto molt malament tot el relacionat amb la mort. Mai he vist un cadàver

4) CERT. Vaig trobar el tio amb la meva moto i el vaig agafar fins que me la va donar. Quan em va passar el pujadón d`adrenalina, el vaig buscar per agafar-lo a ell però ja s`havia fos en la multitud.

5) CERT. Em van acusar de "descubrimiento de secretos sin revelación de los mismos". Un delicte molt rar del que em van absoldre malgrat que un dels acusats s`autoinculpava. Va ser quan vaig veure que els advocats son uns autèntics fills de puta. Tema per un altre post.

6) FALS. M`agradaria trepitjar la gespa del camp nou. Pero no em veig fent d`espontani.

7)FALS. Soc incapaç d`afinar. Als recitals escolars la mestra em demanava que , per favor, no cantés.

8) FALS.El Figo i el Carod Rovira son uns capullos. Mai seria amic d`un o altre.

9). FALS. Tinc un autògraf de José Antonio San Epifanio i un de Dizzy Gillespie, però no de James Baker.

10) FALS.Despertar amb una prostituta de luxe que et fagi una mamada portant un collar de perles és una bonica fantasia. I si a sobre segueix un esmorzar amb ostres, caviar i xampany deu ser un gustasso.
( i sense pagar, clar)

Sunday, January 21, 2007

mas de cien mentidas..


Una canço que escolto sovint és aquesta del Sabina. Enumera raons per seguir viu, ni que sigui mentides. Us la poso al final i prometo esforçar.me per apendre a adjuntar arxius musicals, si és possible.

He estat pensant si fer aquest joc de cinc veritats i cinc mentides. I trobo que és divertit, o sigui que endavant les atxes¡¡

1. Vaig coneixer un grup paramilitar a polònia que em van presentar caps de la màfia que portaba cotxes de luxe de Alemania a Polònia. Per primer cop vaig tenir una pistola real a la mà i em van ensenyar com es fa servir.

2. Als 22 anys, a casa d`una novia meva em vaig treure la cartera de la americana i , davant els seus pares, em van caure al terra tres condons.

3. En els 40 anys que tinc no he vist mai una persona morta. Als 14 anys em vaig negar a veure el meu pare i després sempre ho he evitat.

4. Un dia anava caminant per la Diagonal i vaig veure un tio amb la meva vespa parat a un semàfor. Hi vaig anar correns, li vaig reclamar i el tio me la va deixar i va seguir ell a peu i jo amb la vespa. Me la havia acabat de robar feia cinc minuts.

5. Vaig seure a la banqueta dels acusats d`un judici penal. Vaig fer una intervenció tan brillant que la fiscal em va fer una cita especifica a les seves conclusions. Lamentaba també no poder calificar-me de manera diferent dels altres.

6. Fa anys vaig saltar com espontani al Camp Nou. Era per protestar pels papers de Salamanca.
Vaig entrebancar-me amb el material d`un fotògraf i els de seguretat em van enxampar abans
d`arribar al terreny de joc.

7. Vaig estar cinc anys a l`escolania de Montserrat. En el seu moment vaig ser una de les veus promesa de Catalunya.

8. Soc amic personal de Luís Figo. El vaig coneixer una nit de farra al mític Zig-Zag. Em va confirmar que Josep Guardiola és maricón. (el cert és que ara ja fa anys que no ens truquem i de fet no tinc el seu num actual).

9. Tinc un autògraf de James Baker dedicat a "my friend Chamby".

10. Cada diumenge que no tinc els nens, dormo amb una amiga meva d`Ucraïna que és prostituta , em desperta amb una fel-lació magistral, em prepara ostres i xampany per esmorzar. No em cobra perque m`estima molt. D`aqui poc temps ja haurà estalviat el suficient per tornar al seu poble i viure en una preciosa casa que ha comprat. Hem acordat que marxarà i mai més tornarem a veuren`s. L`estimo molt.

Saturday, January 20, 2007

El Mestre.

Dimecres passat vam acabar una reunió el Tiko, el Mestre i jo sobre les nou del vespre. El Mestre feia mala cara, estava groc i tenia els llavis blancs. Ens va comentar que tenia hora al metge per la setmana propera. Com que el va veure molt tocat, el Tiko va trucar al seu metge de capçalera i van acordar una visita l `endemà. Jo vaig marxar amb la moto i ells dos van anar caminant direcció casa el Mestre, a trescents metres escassos d`on erem. En el camí van haver de parar a reposar fins a tres cops. Veient aquest panorama, en Tiko va tornar a trucar el metge, i aquest els va imposar anar correns a urgències. El van ingressar a la Teknon amb simptomes de una pneunomia de caball.

El dijous no vam poder comunicar perque no teniem el núm. de la seva dona i a casa , logicament , no hi eren. Vam trucar a la Teknon i ens van dir que estava ingressat a la UCI i que si no responien al box de familiars no ens podien comunicar amb ningú.Ens vam quedar amb molt mal rollo. Vam acordar amb el Tiko que aniriem provant de trucar a casa o que aniriem a la Teknon.

Ahir divendres havia quedat amb l`amiga d`una amiga al Dry Martini. La nit ja va començar malament quan va venir el camarer i jo vaig demanar un gin tònic i la noia es va limitar a dir una de les frases que més odio "Jo una tònica sola, si us plau". Quan ja portavem vint minuts parlant sobre aplicacions SAP per al control d`stocks (a això es dedica ella)em truca en Tiko;

-On ets?
-Estic al Dry , amb una amiga, i tu?
-No he anat al poble, surto ara d`una òpera. Escolta que ara vinc al Dry. He parlat amb la dona d`en Mestre i resulta que no té pneumonia, que és leucèmia i que és molt greu.
-Ostia puta,(em vaig aixecar i vaig sortir al carrer) no fotis, i com ho veuen?.
-li han dit a la dona que te un 50% de possibilitats de sortirse`n. Demà li diran a ell i dilluns comencen la quimioteràpia. Escolta, que vinc al Dry.
-vale, vale, vine , parlem un moment i després ens emborratxem.

Va arribar amb els ulls vidriosos , com lo els hi havia vist mai. Vam parlar d`en Mestre només uns segons, ens entenem sempre amb molt poques paraules.


-Tiko, la dona està molt espantada, com és normal. M`ha dit que en té per dos o tres mesos. Però en realitat en té per mitg any com a mínim.
-Chamb; escolta, se que son una familia gran i ben organitzada, però hi han coses que
haurem de pensar.
-Tiko; si, es clar, haurem de fer algun muntatge, però no pateixis que ja muntarem tot el que s`hagi de muntar. El dilluns ho parlem i fem el que faci falta, ara anem a
sopar amb la teva amiga i ens emborratxem.

I això vam fer. Ens vam narcotitzar el dolor pel nostre amic. De totes maneres vaig arribar a casa plorant llàgrimes ben grosses, i estic segur que en Tiko també.