Colocador de productes financers i inversions borsàries. (el que en anglès es diria Broker). nascut el 1967, la generació probablement més malaguanyada del s XX. 2 fills dels que sort n`he tingut.

Saturday, July 29, 2006

"soc dona i d`esquerres"

Estimades,

ja se que la inmensa majoria de la meva audiència sou dones. Intuitives i observadores com sou hauren notat que soc bastant misògin. No n`estic orgullós ni content, però la realitat és que ho soc.

També tinc una notable manía a tot el que te a veure amb el pseudo marxisme, el progresisme, l`ecologisme, el feminisme i en general a tot allo que sigui esquerranós. (ni parlar del "pacifisme", que em posa directament histèric, però això és un altre tema.)

Algunes de les meves millors amigues son conscients d`auqestes debilitats. Per tant no perden cap ocasió de parlar-me elogiosament d`especimens com la Rosa Regàs o la Diana Garrigosa.

He pensat fer un breu compendi de les dones que em posen més nerviós.(en futurs posts parlaré de les que m`agraden)

El ranking per nivell de convulsions que em provoquen és;

1- Rosa Regàs. Sencillament no puc. No para de recordar-nios que ella és d`esquerres i feminista
i que te uns nets molt guays i molt macos. ( i a mi que , collons¡¡¡ i a mi que????). Reuneix tot allo que fa que els pijos de Barcelona siguin menyspreats arreu de les nostres contrades.

2- Isabel Clara Simó. Sempre porta les aixelles suades en el millor estil Camacho. Per ella els comunistes no eren tan dolents, i en tot cas és sempre millor un dictador d`esquerres que un de dretes. Els americans en general i Bush en particular son els causants de tots els mals que hi han i dels que no hi ha també.

A ella li vaig sentir la frase que encapçala el post d`avui. Quan ho diu sembla que pel fet de ser dona d`esquerres ja te la raó en qualsevol cosa que pugui dir.

3- Imma Mayol, la Sra Ceaucescu *. És la cosa més falsa i farsant que imaginar-se pugui. No falta mai a la hora de fer-se cap foto a qualsevulla manifestació.Estic segur que després marxa junt amb els fotografs. Un dia a "sis a traició" li va dir que li semblava fantastic que una novieta del Lluciá Ferrer hagués decidit tenir un fill sense ni consultar-li a ell. (menys mal que la història del Lluci va resultar ser bola)

4-. Anna Balletbó. Si és que es pot considerar dona a tal esperpent, clar. Molt feminista però la seva familia es dedica al tema de cases de putes. (recordeu "La Mansión" de Gavà?).

5- Rosa Aguilar. La primera no catalana de la llista. S`eforça per semblar més lletja del que és. S`agafa a la alcaldia de Cordova per seguir estant a recepcions i menjar calent cada dia.

6- Diana Garrigosa. Per favor sra, vagi a un bon perruquer, que paga la Gene.

7.- Manuela de Madre. Si s`hagués dit Nuria Torrescasana i LLadonosa no hagués passat de encarregada s`una merceria. I segur que votaria ERC.

8. Montserrat Tura. Ara vol prohibir els afters. És la típica que mai ningú va convidar a cap festa i ara es revenja putejant a tothom que bonament intenta pasar-ho bé.
Els okupes, aixo si, poden incendiar de tot, fer barricades, trinxar mobiliari, agredir veïns, trencar aparadors i vidres de cotxes, ect. I la poli que no faci res perque no fos que vivissim en un estat policial. (passi per rotondes a les nits de cap de setmana i li explicaran que és un estat policial.)


En fi, aquestes serien les principals. En un posterior post parlaré d´algun exemplar de segona fila però igual d`horripilant. (o més, com la Salce Elvira de CCOO)

No se si em poden denuncia per posar noms reals al blog. Però mira, si ho fan encara em faré famós.




* Això de matrimoni Ceaucescu és del gran Salvador Sostres. Serveixi de modest homenatge.

Monday, July 24, 2006

la llibertat

Aquesta tarda al sortir de la feina he anat a berenar a la Granja Sugranyes de Capità Arenas.
M`he fotut un entrepà gran de tonyina, amb la consequent taca d`oli a la samarreta. Rodona, centrada i ben visible. Després he passat al despatx (tinc un despatx apart d`alla on treballo) a repassar les webs de contactes i a enviar uns quants mails. Seguidament he passat pel Caprabo i he comprat un spaguettis a la carbonara precuinats i un "carte d`or" de tres kilos.
Arribant a casa m`he dutxat, deixant els calçotets a terra (encara hi son). M`he eixugat amb una tovallola neta que ara esta a la taula del menjador. He escalfat els spaguettis al microones i m`els he fotut tots amb una coca cola de mig litre.

En acabar he mirat TV3-AlJazeera i quan ha acabat m`he posat a llegir els blog habituals i a redactar això que la meva estimada audiència esteu llegint.

Ara trucaré als nens, em menjaré un iogurt natural (posant jo el sucre, no allò horrorós dels "azucarados", i a clapar i a roncar fins demà.

I tot això sense que ningú es foti amb mi ni intenti corretgir-me.

Que gran i que bonica és la llibertat eh¡¡¡¡¡

Thursday, July 20, 2006

Espiar el mobil a la L

El normal avui en dia entre les parelles és espiar-se el mobil. El normal és també negar-ho.

La L m`el espiava regularment. Això vol dir sempre que podia. Per aixo em va regalar el seu, perque dominava el software. Jo també ho feia, tot i que la mala puta no m`el deixava mai a l`abast. (això m`hauria d`haver fet sospitar).

Un divendres que vaig arribar que ella ja dormia, l havia deixat a carregar al menjador. Vaig dir "ara és la meva". Com que el tenia apagat vaig intentar entrar amb algun dels codigs que ella havia mencionat algun cop. Jo pensava que si el tornaves a desconectar no et tenia en compte els intents fallits. Però va resultar que si¡¡¡¡ O sigui al tercer intent ja em va demanar el PUK.

Imagineu el terror que vaig sentir de veure`m retratat al matí següent. Eren les 11 de la nit i tenia unes hores per pensar com m`en sortia. Com aquelles pelis que hi ha una bomba amb un rellotge compre enrera.

La primera idea va ser ratllar la tarja, però vaig veure que em delataria el fet que era nova, i per tant s`em veuria el llautó. Seguidament vaig optar per remullar l`aparell. Fins i tot sumergint-lo en una palangana. El maleït continuava funcionant¡¡¡¡¡ (era Nokia per cert)

La genial idea va venir quan ja el pànic s`estava apoderant de mi. El vaig posar al microones un minut. Es van sentir uns lleugers espetecs. I bingo¡¡¡¡ després ja no responia al intent de activar-lo.

Al matí, la L es va extranyar que no el podés fer funcionar i fins i tot em va demanar que la ajudés. Com que al obrir.lo va sortir una mica de liquid, (restes d aigua del meu segon intent de sabotatge), vaig dir que compte, que aixo significava que la bateria estava perdent liquid i que teniem que llençar el trasto immediatament.

I així m`en vaig sortir. Uff.

Monday, July 17, 2006

back to normal.

Ho se, ho se que estaveu totes patint per com m`anaven les coses.

Començaré pel final. Els punts més destacats son;

1) No em caso amb la L. El bodorrio previst pel 24 de setembre ha estat cancel-lat.

2) La L esta embarassada. (no prenyada que diuen els que van de guays. Prenyades es queden les besties)

M`he tret un gran pes de sobre, he estat a punt d`entrar en un malson que hagués acabat amb mi i amb bona part de la felicitat infantil dels meus fills.


A cop de pinzellades us aniré explicant la pel-licula de terror que he viscut.


Això si, us estimo a tots.