Colocador de productes financers i inversions borsàries. (el que en anglès es diria Broker). nascut el 1967, la generació probablement més malaguanyada del s XX. 2 fills dels que sort n`he tingut.

Saturday, September 30, 2006

Tura i les putes a la carretera.



Com recordareu, no fa masses dies un tiroteig entre proxenetes per un territori de poligon a Barberà del Vallès, va acabar amb dos d`ells morts sobre l`asfalt.
Eren dos nanos que debien rondar els trenta anys, originaris d`algun païs de l`est d`europa. Particularment m`alegro que elements aixi morin d`aquesta manera. Imagineu-vos com debien tractar a les noies. El diari mencionava que és normal que les apallissin, fins i tot fins a la mort per fer-les servir d`escarment. Només cal esperar que els altres (els assassins) desapareguin també aviat sigui com sigui.

Però el que em va fer pensar més de la noticia va ser un altre aspecte.

Resulta obvi que posar prostitutes a treballar a peu de carretera és un negoci ben visible. No podran dir la policia i les autoritats que sigui una activitat portada a terme amb secretisme. I que jo sapiga el proxenetisme és delicte. Malgrat això tots tenim presents trams de carretera on hi han noies molt joves de tots els origens exposades com mercaderia. I tothom sap que els diners que recapten van practicament tots a elements sense escrupols com aquests dos que vam veure estesos.

Penso aleshores que és indignant que per beure un carajillo de més et pugui caure un pal impressionant, amb controls cada dos per tres, i en canvi per explotar nenes de 18 anys a base de violencia extrema només t`arriba la justicia de la ma de colegues teus.

És per dir-li a la Tura; -que tal els llençols del prostibul? ha quedat satisfeta la sra Consellera?

Friday, September 29, 2006

friday night

voldria fer un sondeig entre la meva nombrosa parroquia.

No us passa que arribeu als divendres cansats i amb unes ganes bojes d`agafar el llit?

I no cal haver sortit dijous, no. Fins i tot anant cada dia a les 10 i poc a dormir, els divendres ja no soc bo per a res. Sera que els 39 comencen a fer.se notar?

Avans sortint de la feina ja em posava al Kitty O`Shea o algun similar i que tremolés Barcelona.

Digueu-me, només em passa a mi?

Wednesday, September 27, 2006

Sostres

Un il-luminat/da em va acusar no fa massa de mirar-me el melic en aquest blog. Som si els blogs no fossin precissament per això. Es notava que era d`esquerres perque s`atrevia a jutjar el que jo tenia dret a escriure o no. (en el meu blog¡¡)

Però avui no parlaré de mi. Vull parlar del gran Salvador Sostres.
(www.salvadorsostres.com)

Vaig sentir fa anys a Josep Maria Espinàs que la primera obligació d`un escriptor és fer-se llegir. Que ja estava fart de la actitud de molts escriptors catalans que sembla que implorin l`almoina que els llegeixin per caritat, i així de pas salvar la llengua catalana. Fer-se llegir, el Sostres ho fa magistralment.

Puc estar d`acord en que a vegades pot fer perdre la paciència. Ja sigui ridiculitzant excessivament persones o colectius, fardant de restaurants, menyspreant els que tenen menys que ell o sobretot en els aburridissims, per mi, articles d`amor a dones o al seu gos. Però és que no és logic esperar estar sempre d`acord amb un articulista.

El que fa gran el Sostres és quelcom tan sencill com escriure les coses tal com son. Quan veu el rei despullat, es limita a dir-ho. Per exemple quan parla d`elements com Rosa Regàs o Anna Balletbó les descriu, amb aixo ja n`hi ha prou, sense dissimular l`espant i l esperpent que són. Quan ens fa veure que l estat natural del Montilla és el d`anar en bata blava per un magatzem de recepcio de mercaderies, es limita a dir-nos el que és evident. Algú politicament correcte recordo que es va indignar quan SS ens explicava que des que havia sortit a Crónicas Marcianas les guarres del Luz de Gas li feien més cas. Qui conegui el Luz de Gas sap que aixi funciona el luz i les seves elementes.

I sobretot té una virtut que li envejo i intento imitar. Posa frenetics ecologistes, esquerranosos, progresistes i espanyols.

Pels qui sigueu nacionalistes us demano que llegiu l`article d`avui a la seva web sobre el President Pujol. Jo recordo la manifestació de la que parla i m`he emocionat. És el del dia 27 de setembre, no se com linkar-lo directament.

Salvador gràcies, ara em fotre un gin tònic a la seva salut.

Tuesday, September 26, 2006

no som ningú

Bona nit a tothom (amb la veu del gran Manel Vic)

Com ja sabeu la majoria, em dedico al tema d`inversions en Borsa. Haureu vist que actualment les empreses elèctriques estan disparades, amb pujades algunes de més del 100% anual.

Pensava l altre dia en el client d`un company, el Sr.R . (el client, no el company)

Després de tota una vida de treballar en el negoci de materials de construcció en un poble del Penedès, es va retirar fara uns tres anys. Va vendre una casa que tenia a Barcelona per uns 500.000€ i va anar a viure la del poble. (On per cert el nou alcalde de IC no parava de tocar.li els collons a causa d`unes obres d`ampliació.)

Bé, el cas és que l`home va repartir la inversió en Borsa en paquets de 125.000 casa un. Un paquet en Seda de Barcelona, un segon a Union Fenosa, el tercer a Iberdrola i el darrer a Endesa.

En aquests menys de tres anys la que menys ha pujat ha estar Endesa, que ha més que doblat. Fenos i Iberdrola han triplicat i Seda ha cuatriplicat. El tio sense llegir mai l`expansión havia escollit els millors valors del mercat espanyol.

Total, que l`home ha amassat una fortuneta sense ni preocupar-se`n. De 600.000€ a casi dos milions.

Dijous passat em trovo el seu broker, el J, a la discoteca T. Li vaig preguntar pel Sr.R, i em va respondre que havia mort feia només quinze dies.

Doncs mira quina putada, vaig pensar.

I és que ha de ser una cabronada aixo de morirse, eh¡¡





PD. Compreu Aigues, Repsol, Uralita i Cementos Portland.

Monday, September 25, 2006

La fi de la pastisseria

Recordo la darrera vegada que vaig estar en una d`aquelles sales de tortura que s`anomenen genericament "chiquiparcs". A la hora del berenar més o menys van desapareixer de la taula els brioixos, els cacaolats i les patates. (tot plegat dieta mediterrànea). En canvi el pastís va ser ignorat amb aquella cruesa que només els nens poden demostrar.

Vaig reflexionar aleshores en com s`esta produint a pasos de gegant la desaparició dels clasics pastissos (o pastels com deiem avans) de la nostra vida. Quan jo era petit els aniversaris i festes familiats es celebraven amb un pastis de sara (mantega). Ben densos i gruixuts. Avui en dia fem servir tot tipus de mariconadetes petites de xocolata quan no directament tenim paquets dels execrables Magnums a la nevera.

La meva conclusió era que la preocupació per la linea i una certa evolució dels gustos havien provocat aquest fenomen. Però ja he descobert que ha passat realment.

La pastisseria és un art que requereix molta precissió i profesionalitat. I per tant molta ma d`obra.I ja se sap que als catalans ja no ens agrada treballar, tots fem de promotors inmobiliaris. A més les absurdes regulacions alimentaries han eliminat l`ús d`ous en el dia a dia dels obradors. Tot plegat ha fet que la qualitat de la pastisseria catalana hagi baixat de manera notable. De manera que els consumidors l`hem anat deixant de banda senzillament perque no ens agrada.

Aquesta conclusió l`he vist refrendada en dos chamb-observacions de camp.

a) en la meva primera estada a Buenos Aires vaig veure com moltes cafeteries , bars i fins i tot el que aqui en diem pubs el.laboren els seus propis pastissos i els venen en porcions. Acostumen a ser extraordinariament bons, qualsevol comparació amb el que et donen aqui als establiments similars és especialment saganant.

b) en un restaurant que hi ha a Doctor Fleming,19 que es diu Keik , vaig observar que també tenien pastisseria i postres d`elaboració propia. Son tots deliciosos, de "ovación i vuelta al ruedo". Ho vaig comentar als amos i resulta que son colombians i que fan l`elaboració igual que al seu païs.

Si feu memòria d`algunes infectes coques de Sant Joan que segur que us heu trobat, o del gust de la nata dels pastissos catalans, estareu d`acord amb mi que Catalunya esta en plena davallada.

Acabarem tots al Rio de la Plata, recordeu el que us dic.

Sunday, September 24, 2006

Alcalde Chamb. Programa electoral.

Al matí quan vaig a buscar els nens per portar-los a la escola tinc bastant temps per pensar.

L altre dia vaig pensar quines grans obres públiques proposaria jo si fos alcalde de Barcelona.

Poden semblar brusques, però crec que valen la vostra reflexió;

S`em van acudir tres grans eixos;

1) Demolició integral del barri de Gràcia. Per construir després edificis moderns, més alts, amb tots els avenços. El nou Gràcia seria amb carrers més amples, espais de Jardins i serveis de tot tipus.
Jo no se si us heu fixat com nès d`incomode i demèncial actualment aquesta part de Barcelona.
Adicionalment s`aconseguiria eliminar una configuració ideal per la guerrilla urbana dels okupes.

2) Enfonsament dels tunels de Vallvidrera. Definitivament penso que l experiment de conectar tan facilment San Cugat i Barcelona ha estat un error. Son milers i milers els cotxes que en envaixen cada dia des dels tenebrosos túnels.
Oi que els qui viuen a San Cugat volen "qualitat de Vida"? Doncs que la tinguin i la gaudeixin el maxim possible.

3) Aplanament de la Montanya de Montjuic. Per molt que s`ha intentat, res del que es fa en aquesta montanyota tan lletja funciona. Amb l`espai guanyat es podrien fer molts habitatges, alguns a primera linear de mar. (caldria transformar el port de mercaderies en esportiu).
Efectes coletarals positius;

a) no es podria tornar a bombardejar la ciutat des d`alla.
b) definitivament l`espanyol hauria de fotre el camp a Cornellà.
c) els examens de conduir serien més facils perque no hi haurien desnivells.

Imagino que les meves propostes poden generar algun dubte. Ho tinc tot previst, puc respondre a qualsevol pregunta.


Atentament
Alcalde Chamb

Wednesday, September 20, 2006

Comunicació intergeneracional

No se si ho habia dit. Però des de fa uns dies ja no visc sol. Ha vingut al pis la meva neboda C, de divuit anys. Estudiarà ciències de la comunicació, crec.

És una noia espabilada però de poques paraules. Al preguntar-li com li havia anat el primer dia de classe, la seva resposta va ser;"-bé".

Ahir a la nit estavem tots dos conectats a internet. Jo amb el PC normal i ella amb el portatil a una xarxa wi-fi d`algun vei. A més es posa el I.pod i així viatja a un altre planeta. Sobre les onze jo ja anava a dormir, li vaig intentar dir però no em sentia, vaig cridar més, vaig fer gestos, vaig picar de mans, tot això a dos metres d`ella.
I no hi va haver manera. Al final vaig optar per la solució més facil i lògica; vaig tornar a entrar al messenger i li vaig dir per allà.

Aleshores si que va aixecar la mirada i em va dir; "bona nit q." (q és com em diu la familia, que desconeix a Chamb).

Tot plegat normal, noves maneres de comunicar-se.

Tuesday, September 19, 2006

Amistat

L`altre dia a la feina es va generar espontaneament un debat que sempre he trovat molt interesant. El del sentit de l`amistat i sobre qui es pot considerar un amic de debó o no.

Em va venir al cap el que vaig sentir al escriptor Manuel Vicent; La frontera entre qui es un amic o no és molt clara; els diners. Un amic és aquell a qui pots demanar diners sense por a que et doni una excusa. I saps que si en te t`els deixarà, els hagi de treure d`on els hagi de treure. Els demés, deia Vicent, no son amics ni son res.

Pot ser una definició poc poètica, però és exacte com poques pugui imaginar-se.

Que en penseu?

Sunday, September 17, 2006

ella també es puta?

llegint la premsa he vist que s`ha reemprés la sempre penosa "Festa del Treball".

He llegit és que hi havia una paradeta de "treballadores del sexe", és a dir putes. Fins aqui tot normal. El que m`ha fet gracia és que en aquesta paradeta venien unes samarretes amb el lema "jo també soc puta".

M`he preguntat si la Imma Mayol se n`haurà comprat alguna i s`ha deixat veure passejant amb ella posada.

animals i tabac,

us recomano un parell de blogs

http://franciscu.blocat.com/
http://annatarambana.blocat.com/

A part d`això tinc ganes de comentar un parell de fenomens que crec que d`aqui uns anys ens semblaran estrafolaris. Igual que avui ens sembla increible que avans s`escopís al terra o que la gent sortís en grup al bosc i s`hi fessin aquelles inmenses fogueres per per arroç o carn a la brasa.

1) Tabac. Jo mai he fumat però he viscut com tothom envoltat de gent que ho feia. La meva ex el primer que feia al llevar-se era encendre un ducados. A les feines on he estat sempre hi ha hagut un percentage significatiu de de fumadors. Des que van prohibir fumar als llocs de treball, a les discos i a molts restaurants m`he adonat del bé que s`esta sense fum. Ara mateix si que em molesta i molt que algu fumi durant un àpat o en un despatx. I el que em fa molta ràbia és els que s`indignen per la "dictadura dels no fumadors". Ostia¡¡¡¡ més dictadura és que altri s`hagi d`empassar el seu fum, no??

Ja he decidit no tenir cap altre novia fumadora.


2) Animals domestics. Ja se que sense la companyia de mascotes molta gents estaria ingresada en psiquiàtrics per problemes de soledat i fòbies varies. Cert deu ser que fan molta companyia. Però avui en dia entre interenet i tamagochis ningú no pot dir que no hi han alternatives.
Però parlem clar i català; viure en un pis amb un animal és una guarrada pròpia de dos segles avans. Estic segur que d`una manera o altre aquesta desviació acabarà essent abolida.
Recordo un cop que en un parc public estava jugant jo a pilota amb el meu fill J que aleshores debia tenir tres anys. De cop i volta va apareixer corrent des de l`horitzó un monstre tipus Baskerville que es va abraonar sobre la pilota amb una fúria folla, se la va posar a las fauces (o com es digui en català) i va marxar sense que mai més el tornessim a veure.

Si en aquell moment hagués tingut una ametralladora pesada, hagués descarregat mig carregador contra el gos i mig contra l`amo.

Saturday, September 16, 2006

morning september...

Feie temps que no es donaven les condicions d`un dissabte al mati com avui;

1) no estic amb els nens
2) no tinc ressaca
3) estic de bon humor.

I que acostumo a fer en aquestes circumstancies? llegir i escoltar música.

He trovat uns versos que m`agradaria que llegiu:

L` autor és tan obvi que ni el cito . Hi de fet unes adaptacions per personalitzar-lo:


Bendito sea el sabio despistado
los lápices de labios delincuentes
los que dan lo perdido por gozado
los opacos a fuer de transparentes

el àcido, el inútil, el cobarde
los abanicos de las solteronas,
las blogers que me escriben, las que lo hacen tarde
la L, las del trauma, las fondonas

Los que esconden un roto en el bolsillo
el publicista anonadado, el broker listillo
los pechos que aguardan impacientes

Los besos de después de la pelea
los huesos de Calixto y Melibea
el hambre de las bocas insolentes



serveixi de petit homenatge als referits




Thursday, September 14, 2006

"upstairs-downstairs"

És tota una complicació el tema minyones.

Des que visc sol des de fa quatre anys i mig, he anat portant la casa més o menys jo sol. Més per obligació que per que m`agradi. Sempre he tingut noies que venien a ajudar-me un parell de dies per setmana. Dues ecuatorianes,una dominicana, una catalana i una peruana.

Sembla mentida com els primers dies ho deixen tot lluent, endreçat i fins i tot bonic. Aleshores els dic que els traspasso totalment el manteniment del pis, els dono plena llibertat per fer i desfer. Els dono claus del pis i els demano que em diguin quan vindràn però els hi deixo clar que no aplicaré mesures de control.

De manera invariable el nivell de qualitat de la seva feina s`erosiona lenta però implacablement i als pocs mesos sembla el pis sembla talment habitat per un psicòpata.

Més emprenyador és que al final et vas adonant que les hores de presència s`han reduit descaradament. Un dia vaig esperar a una de les ecuatorianes que tenia que venir a les nou del matí i es va presentar passades les onze.

Capitol apart son els favors que van demanant. A la altre ecuatoriana li vaig regularitzar una cunyada. A la catalana li vaig deixar 900€ i de moment portem més d`un any. A la peruana actual li he deixat fa quinze dies 450€ .

En la part divertida he de dir que amb tres de les cinc he mantingut en algun moment relacions erotico sexuals. Però sempre mantenint-ho fora de l`ambit diguem-ne laboral. Amb la ecuatoriana dos la veritat és que ho vam passar molt bé. Les altres dues van ser la catalana i la peruana. La dominicana era baptista i fins i tot va intentar captar-me per la seva secta.

La meva pretensió continua sent tenir una minyona que es responsabilitzi de tota la meva intendència, des de la roba fins la nevera.

Però res, el meu somni de viure com els amos de "arriba i abajo" continuarà sent això.

Aquesta tarda, tot i ser jo a casa amb els nens, la actual s`ha engegat la tele i ha estat mitja hora mirant un culebrón sudamericà d`algun canal raro que ella coneixia.

Sunday, September 10, 2006

farlopa (1)

Molta gent no s`ho creu, però mai he provat cap droga. (sense tenir en compte l`alcohol, clar, que el gasto en quantitats industrials).

La veritat és que em fa una mica de por i penso que ja m`ho passo tant bé amb les farres normals, que no necessito cap adictiu. A més, alguns amics i companys de profesió prenen coca, i la veritat és que es tornen pessadissims. Em posen francament nerviós els ulls brillants que s`els posen i la xarrera extra que desenvolupen.

El divendres van venir a sopar un matrimoni amic, la A. i el M. amb una amiga de ella, que es diu Ma. La Ma te una profesió liberal del ram de la publicitat i crec que es fot una ralla al dia o potser més. La A i el M s`en prenen si estan en una festa que diguessim que ho justifica. El cas és que va sortir el tema de la meva virginitat, la publicista no s`ho podia ni creure. Em van dir que si ho volia provar, i atés que estavem a casa meva i no sortiriem vaig pensar que era la oportunitat idonea.

I aixi va ser com vaig pendre les dues miniralletes (es veu que sempre sèn pren una i al cap d`una estona una altre).

La veritat es que no fa tant efecte. Van desapareixer alguns sindromes de la taja que portavem, i aixi vam poder continuar bevent. A part d`això vam estar parlant fins les sis del matí, quan el normal hagués estat plegar a les 3. Si que el nivell de idees estrafolaries i incongruents va ser molt alt, però no molt més del normal.
Em feia por accelerar.me tant que no pogués dormir, però al contrari. Vaig clapar de seguida que van marxar i com una soca.

Diuen que permet allargar molt les farres. Jo la veritat es que m`agrada tant anar al llit a dormir que tampoc crec que sigui tan important sumar hores de fer el gili.
Estic convençut que molta gent snifa com a acte social, si els altres ho fan jo també.

Entenc més qui s`ho pren per mantenir un to dinàmic a la feina, sobretot en mundillos depredadors com el que em moc jo. Avans la gent treballava per por al amo, a Nostre Senyor o a passar gana. En aquesta nostre opulenta societat occidental ja no es te por de res. Per això tot son depressions, drogues i culte al body.
Cada cop tinc més clar que la nostra civilització s`en va al carallo.


Personalment la meva conclusió sobre la coca és que seguiré gaudint amb els meus fills, els dinars amb la meva familia, el bon pernil, el foie, els formatges, el Rioja, el Pas de Sucre de Compte de Valicourt (el millor brut del mon amb diferència), les dones que els agrada cardar, el Jazz ,els blogs, la poesia que entenc,les ties bones, la literatura,els bons amics com la A i el M i un infinit ect.

Friday, September 08, 2006

chamb discomoments

Hola,

amb brevetat us explicaré una d`aquelles coses tontes que poden pasar a la disco T.
(del carrer C de C).

Ahir era dijous i com sempre hi vaig anar. Estava sol però vaig trobar diverses amigues amb qui xerrar i pasar l`estona. El balanç pel fetge, tres tanqueray amb coca cola i un red bull. La mega-camarera no estava en el seu millor dia perque portava una faldilla de lycra que li marcava massa el cul.

Sobre la una ja marxava. Estava a la moto i aleshores pasen per davant tres super veteranes oxigenades i amb uns escots brutals que deixaven la meitat dels sostenidors fora.Feien pensar bastant en les germanes Hurtado. Una s`em queda mirant i tenim un dialeg més o menys aixi;

-Veterana: uy chico¡¡, que moto tan guapa¡¡¡¡
-Chamb; quieres subir? Te llevo
-Veterana: a si? que bien¡¡ venga que me subo¡¡ Donde quedamos con mis amigas?
-Chamb; podriem anar al C. un piano bar a Aragó València.

Total que alla vam anar, les veteranes 2 i 3 a peu i jo amb la 1. No va parar de sobarme i sugerirme que podriem anar ella i jo sols a algun pub discret i fosc.

Ens vam perdre una mica i quan vam arribar, les 2 i 3 ja estaven a la barra xerrant amb dos maromos. Jo i la 1 vam seure al costat. Ella d`esquena al tio que parlava amb la 2. Un uruguayà amb camisa verd-xiquets de valls. No se com va ser que la 1 (la meva com si diguessim), es va girar de seguida i va començar a parlar amb el tio. Total que vaig dir a la 2 que vingués amb mi perque tots dos haviem quedat sols.
No feia ni un minut que la 2 estava al meu costat i la veterana 1 i l`uruguayà s`estaven morrejant en plan bèstia. Les amigues de la 1 sembla ser que ja sabien que era aixi de guarra, però fins i tot elles estaven sorpreses de l`espectacle.

La 1 de tant repassar geniva es va quedar amb els llavis despintats, oferint una imatge tipus retrat de Dorian Grey. La 3 es va treure un mirallet i es va repassar les pestanyes i els llavis a la mateixa barra, en plan Marisol Yague.
Vaig averiguar que les tres eren de Viladecans.

Vaig aguantar uns deu minuts, vaig demanar el telefon a la 2, que és la que estava amb diferència més bona i vaig marxar.

No sense avans haver pagat les copes meva i de les veteranes, clar.

Wednesday, September 06, 2006

demano la vostra opinió...

Mireu, ja se que és insuportable el culebron L. Però és que n`hi ha per llogar-hi cadires. Vegeu si no;

Ahir al matí finalment vaig reunir forces per trucar a sa mare. Esperava una resposta d`unlges a qui va deixar la seva filla dos mesos avans del casament. Doncs em va repondre de seguida i em va parlar amb un to de qui demana disculpes. Va dir alguna cosa aixi com; "..ay esa L., esa cabeza....que cosas hace...". S`em va fer evident que la L havia venut la versió que va ser ella que em va deixar a mi. Per mi perfecte, aqui paz i después gloria. Em va començar dir que no sabia massa d`ella, que treballava i la veia poc (mentida perque viuen a la mateixa casa, però igual tenia por que jo volgués perseguir a sa filla). Li vaig deixar clar que no volia que m`expliqués res. Que en tot cas jo estava a disposició d`ells si volien parlar i que arribat al moment jo asumiria les meves responsabilitats. I també que el que jo volia saber és si ella estaba bé de l` embaràs i tot anava endavant. Em va respondre quelcom com "si, si bien , todo bien". Ho sigui que vaig entendre que ella seguia embarassada, logic no?.

Doncs al vespre, no em pregunteu com, m`assabento que ella ha dit a un metge amic seu que al octubre s`en va a fer submarinisme al mar Roig

Donat que considero impossible que embarassada de cinc mesos d`en vagi al mar Roig (i més tenint en compte que si hi va és perque algun maromo li paga tot), haig de pensar que sa mare m`ha amagat la veritat d`un avortament.

Trobo dificil de creure que una sra de 56 anys treballadora i normal, menteixi d`aquesta manera tan cruel i brutal.

També podria ser que la L hagués fotut una bola al seu amiguet ( que per cert si no
vigila li fotra el matrimoni enlaire).

Tot plegat és un trencaclosques on les peces no encaixen.

El logic és que jo no faci res ni pensi en el tema i que al desembre li posi un detectiu per veure si aleshores ja esta de vuit mesos o no. Altre cosa és que jo sigui capaç de pasar del tema.

Alguna opinió?

Monday, September 04, 2006

barras de bar, vertederos de amor...

doncs ja ja tornat quasi tothom de vancances. Quan em pregunten que he fet aquest més només tinc per explicar que he estat una setmana amb els nens a casa ma germana. I de fet d`aquesta setmana vaig anar a treballar dos dies.

Sort he tingut els caps de setmana del J i la M (els meus fills). Ells m`han trencat la rutina d`anar de local en local, de quedar amb noies que ni tan sols m`agradaven.
De fet no he anat al llit amb cap dona en tot el mes. (allo de la colombiana de divendres era per tocar els nassos a la Blanc).

A molta gent li costa de tornar. Però haver-se quedat a la ciutat lluitant contra els propis fantasmes és una prova dura. No estic segur d`haver.la superat.

Suposo que si les vacances existeixen és per algun motiu pràctic. Però on anar quan
s`esta sol? Viatjar pel sol fet de marxar és fins i tot més dificil, tens ganes de tornar des del mateix dia.

La llibertat és comode i relaxant, és cert. Però l`home esta fet per ser sotmés a exigencies i disciplina. Si no, s`acaba esgarriant. En el meu cas son els fills, que m`exigeixen implacablement la meva presència, que em mantenen dins les vies del que s`anomena normalitat.

Sunday, September 03, 2006

delicatessens BCN

Avui voldria fer un breu esment a quatre alegries de la vida que podem trobar a Barcelona. (bé, una és de la web però esta feta a la nostra estimada ciutat.)


1) Cafèteria Dole. Esta a la cantonada de Capità Arenas i Manuel de Falla.
Tenen el millor cafè sens dubte de Barcelona. Les pastes son de Sacha, i es nota molt.
Els ingredients dels entrepans estan escollits i seleccionats un a un.
És dels pocs llocs que conec que anomenen a tots els clients habituals pel nom de pila.
Si demanes sempre el mateix, ja ho tens a la barra al entrar perque et veuen arribar pel finestral.


2) Restaurant La Foccacia. Esta al carrer Castellnou. És un italià familiar on tenen menu degustació que és cuina casolana. Primer una senzilla amanida amb embotits. De segon rissoto i pasta (dues fonts separades). I de tercer algun tipus de carn,
Com a restaurant familiar canvia molt d`un dia a un altre. Hi ha voltes que el rissoto o la pasta son realment deliciosos.

3)http://hannabisme.blogspot.com/

suposo que a la autora no li importarà que la citi altre cop.

A les primeres lectures us podria semblar el típic blog-diari d`una noia urbana.

Anireu descobrint una autora que ens parla d`ella mateixa amb un realisme naturalista
sense cap tipus d`afectació. Igualment ens descriu llocs i experiències amb una senzillesa que ens fan molt fàcil entendre el que ens vol dir.
I sobretot m`agrada la seva manca absoluta de prejudicis, que no vol dir que no tingui idees clares.

4) La camarera de la discoteca T.


La dicoteca T del carrer consell de cent. (ja se que tots coneixeu el nom però encara em fa vergonya reconeixer que hi vaig)

Concretament parlo de la que actualment esta a la barra del passadis que esta ala esquerra del local. Esta casi sempre el final de la barra, aprop del final.

No és molt guapa segons els standards artistics. Si es cert que te un tipasso d`aquells anti singlot. Sobretot una pitrera que atrau la mirada de tots els presents que abarroten la seva barra quan les altres estan desertes.
Però no és això que la fa tan irresistible. Tracta a cada persona de manera diferent . De seguida t`adones que controla tot el que passa al seu domini. És molt carinyosa amb els clients habituals que li donen conversa perque estan mig enamorats d`ella.
En canvi és implacable amb els bordes i gilis que la volen impresionar. A mi que em veu tan indefens sempre em dedica algun somriure i quan pot m`adverteix sobre les ties que van de buscones i m `assenyala les que son bones persones.

Quan hi ha poca gent balla en plan Bar Coyote i aleshores l admiro com qui admira Ronaldinho jugant a futbol o un cuadre de Rembrandt.