Colocador de productes financers i inversions borsàries. (el que en anglès es diria Broker). nascut el 1967, la generació probablement més malaguanyada del s XX. 2 fills dels que sort n`he tingut.

Tuesday, October 31, 2006

punta i punta. Reedició.

Hola Públic meu, (post del febrer de 2006)

ja he tornat del Rio de la Plata. Que jo em dediqués a explicar com és Buenos Aires i la seva gent sería una pretensió absolutament ridícula. Només puc dir que aneu allà de seguida que pugueu i hi esteu tant de temps com us sigui possible.

Si que explicaré dues situacions simètriques que vaig observar , una al inici del viatge i l`altre al final.

a) al aeroport del prat, a la cua per entrar a la zona d`embarcament, teniem davant nostre una parella. Ell un currante d`uns trenta o trenta cinc anys. Anava amb un anorak amb alguna taca de greix, com si fos mecànic, transportista o en tot cas es notava que era un treballador en algun tipus de taller. Ella era russa o ucraniana, d`uns vint i dos o vint i cinc anys. Bastant guapa i amb un cos molt atractiu. Estaven tots dos molt seriosos, casi no parlaven. De sobte no se que va dir ell , li va fer un petò i va fer mitja volta marxant plorant amb les llàgrimes que li queien galtes avall. Ella no va expressar cap emoció i a mesura que ell s`allunyava se li va anar dibuixant un somriure que no és que fos una mica irònic, sino que algú mal pensat podria pensar que s`en reia del noi del anorak.

b) al avió avans de sortir del Buenos Aires tenia el seient de la meva esquerra buit i un més enllà una noia catalana que esta encara a la universitat. Tenia la mirada perduda i els ulls vidriosos. A la ma tenia un sobre , que vaig suposar correctamet que era una carta per a ella que tenia que obrir al marxar. Amb l`avió ja volant va llegir la carta i plorava ara ja obertament , amb singlots i tot. Era una sola pàgina que va rellegir varies vegades. Al cap de poca estona van fer seure entre ella i jo un noi argentí de 30 anys (vaig veure el pasaport) molt ben plantat i amb cos de gimnàs. També era molt simpàtic i al cap de dos minuts ja estava conversant amb la Magdalena. De les setze hores de viatge potser en van conversar tretze. Rient, posant gustos en comú, compartint experiencies i opinions i fent pasatemps en equip. Seien ajuntadets , les espatlles una contra l`altre. Al final del viatge ella li va donar el mòvil i van quedar que li ensenyaria Barcelona.

Un cop al bus que ens portaria a la terminal , va trucar als seus pares a Lleida, per dir que ja era aqui i que tot havia anat bé.

meme (2)

A veure. La Cruella em traspassa el meme de dir quin dels meus posts m`agrada més i perque.

He estat de sort, feia tot just dos dies que havia repassat el meu blog, rellegint alguns del posts.

El que més m`agrada és un que vaig fer al gener i que es titula "punta i punta".

Son dues anecdotes que em van pasar al començament i al final del meu viatge a l Argentina. Ambdues son un reflexe de la part fosca del sexe femení.

Crec cert que les dones tenen una capacitat de crueltat molt superior a la dels homes. Una dona que te un home enamorat és capaç d`actuar amb la més gran de les fredors i esmicolar la seva joguina de manera planificada i en absència de qualsevol remordiment. Els homes som brutus i animalots. Si posem les banyes és per pura calentor, de manera pura i simple. Una dona és capaç de fer-ho de manera planificada i ordenada, indiferent als sentiments propis o de l`altre.

En aquest post recollia dues petites històries exactament com les vaig veure.


Ara paso el Meme a la JBauer. Que ja Deu n`hi do el blog que té.

Monday, October 30, 2006

Gràcies.

Montilla ha començat el seu discurs de final de campanya amb aquestes paraules;


Gràcies, José Luis, per l'Estaut, els Papers de Salamanca, el català a Europa"

No és emocionant? No us conmou? Quanta generositat¡¡¡ Quanta bondat¡¡¡¡ Quin cor més gran aquest ZP¡¡¡

Ah¡¡¡ i no olvideu que fins i tot va donar el Castell de Montjuic a Barcelona¡¡¡

Si ens portem bé potser ens donaran el Paseig de Gràcia i fins i tot el Montseny¡¡


Realment no entenc que hi hagin quatre catalans tancats i reaccionaris que encara pensin el seu païs no és aquesta generosa Espanya.

mite-les elles, que espabilades

Esquematicament l`historia és aixi;

- farà uns tres anys una ex noia de fer feines (Jackie, d`Ecuador) em va demanar si podia ajudar a regularitzar una neboda seva. (que per cert tenia 24 anys, tres fills i estava bonissima). Posem per cas que es digués Jennifer. Com que Chamb és com és, vaig dir que si. La vam regularitzar, ella va pagar els seus autònoms i tot va anar bé.

-Farà un any i una mica em va demanar si ara podia ajudar amb una altre neboda. Que si no tenia que tornar sola a Ecuador i que gira i que volta. Aquesta era la Daisy.
Chamb va tornar a dir que si. I altre cop tot bé.

-Ahir m`apareix la ex minyona pel messenger. Es va casar amb un Alemàm de Hamburg i allà viu. I que que tal?, que como estas?, que tal de mujeres? que si te presento alguna amiga? Vaig veure que alguna cosa volia, però vaig deixar que continués sense preguntar jo.

Em surt que té alguna amiga per presentar-me. Que te 45 tacos però que és molt coqueta i esta molt bona. Que viu a Càdiz però que estarà per BCN uns dies. Li dic que vivint allà i per la edat, dificilment farem res. La Jackie, (que aixi es diu) diu que potser de seriós res. Però que "para echar un polvo igual lo pasais bien" (paraules d`ella).

Jo pensava que ja sortiria algun cop amagat. I efectivament. Us donaré cuatre possibilitats i per favor digueu quina creieu que és la correcta (prometo dir quina és la veritat).

1-La tia de 45 anys és ella que vol fotre el camp d Alemania amb el Wolkswagen Passat del marit. Vol amagar-se uns dies a casa meva.

2-Es tracta d`una prosti de luxe a ecuador vinguda a menys i la Jackie va a comissió.

3-Resulta que és la mare de les nebodes. I encara queda una tercera neboda per regularitzar. Ella no vincula polvo i regularització,però....

4-Inspecció de treball va darrera meu i com li sap greu m`envia un regalet en forma de kiki. (i que jo pagui la multa, es clar)


A mi em sembla obvi quina és la real, però vull saber també que en penseu.

Saturday, October 28, 2006

Sala i Martín (2)

Quan ja tot semblava perdut per Catalunya, apareix un crack d`aquells de debó.

per favor, llegiu l`entrevista a Sala i Martín en el periodico. El link de la web de Sala i Martin és; (el link directe a l`entrevista no em funciona)


http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/articles.htm

Friday, October 27, 2006

La part femenina de Chamb.

La abasta majoria d`homes va regularment de putes. És un fet conegut.

Sempre m`he preguntat perque no hi he anat practicament mai, ni en tinc ganes.
Quan sento tios parlant de esperiencies puterils sento una certa perplexitat. No aconsegueixo entendre quina gràcia té que algú faci una cosa per diners.

El morbo autèntic és conduirla dona a que sigui ella la que ens demani les majors barbaritats en tema de practiques sexuals, presa pel desig.
Us aseguro que dins de cada dona hi ha una perversa sexual més enllà dels més bojos somnis eròtics d`un home.

Per molt atractiva que sigui una dona, per mi perd tot el morbo en el mateix moment que has de pagar explicitament. (implicitament es paga sempre, ja ho se).

Fins ara pensava que era aquest el motiu de la meva desidia per aquest tema. Però començo a sospitar que hi ha també un altre motiu, més subtil i lligat a la meva manera de veure les dones. Començo a ser conscient que els cops que he estat en un local de putes he sentit atracció per alguna d`elles. Però no m`hi vull acostar, se que si m`en vaig amb ella li agafaré apreci i tendresa. Com podria després marxar i deixar aquella noia en el cau sordid on esta a la espera que li foti les mans a sobre
el primer tio que aparegui.

Recordo un dia que vaig entrar en un top-less de Travessera de Gràcia. Vaig estar parlant amb una noia rusa que no debia tenir ni vint i cinc anys. Fisicament era una bellesa, tenia la veu tendre i una conversa deliciosa. No vaig fer res amb ella i ja vaig marxar mig enamorat. Si arribo a sentir la seva pell contra la meva m`hagués fet pols.

Quan sento un tio parlant en veu alta i sense cap respecte que va fer sexe amb una protituta, em dol l`ànima. Jo invariablement agafaria ganes de coneixer més aquella persona i no podria escampar que he estat amb ella, i menys explicar els detalls com si fos una proesa.

Digueu-me amariconat, deu ser la meva part femenina.

Thursday, October 26, 2006

Costumari chamb. (2) . Estat civil dels homes.

Hola,

com us deia, per ser politicament correcte ara toca carregar contra el sexe masculí.

Totes les noies m`entendreu de seguida quan us reveli que l`estat civil del 95% dels homes de més de 35 tacos que es troben a les discoteques es;

"...m`estic separant.."

Això sempre amanit amb afegitons tipus;

- encara vivim junts, però fem vida independent
- no marxo de casa pels nens, ho faig per ells
- cada un de la parella fa el que vol, ens hem donat total llibertat.
- ella no em controla gens, jo mai ho permetria.

i segur que podrieu citar moltes frases semblants. M`encantaria saber-ne alguna.

Costumari Chamb.La norma 29,39,49

Comentavem ahir amb un amic, entre copa i copa de cava, la universal regla que regeix tota la fauna de les discoteques. Tots els nois la entendreu de seguida perque la reconeixereu. És la següent;

- preguntada qualsevulla noia (o dona, com vulgueu) per la seva edat en un pub, bar musical, discoteca o festa privada, le resposta en el 90% dels casos esta en una de les tres edats de l`enunciat. Totes en tenen 29 o 39 o 49. La resta d`edats no existeixen.

*Test de Chamb. Si voleu aproximar la edat biologica pregunteu rapidament en quin any van neixer. És habitual que amb la confusió i els nervis diguin alguna data propera a la realitat del DNI.

Perque les feministes no em titllin de filldeputacabró , aquesta nit publicaré el teorema de l`estat civil dels homes de més de 35 anys.

Tuesday, October 24, 2006

ciutadans-ciudadanos-exchange-weschell

Ja és curiós però de moment de l`unic partit del que he rebut propaganda a casa és
Ciutadana-Partido de la Ciudadania.

Crida l`atenció que el primer de la llista te el nom en català (Albert).

Això si, és l`únic. Alguns poden ser ambivalents. Però inequivocament català només hi ha aquest. Ho he comprovat un a un (si, poca feina, ja ho se).

No és que esperés res diferent tampoc. Que vagin a pendre pel sac.

Monday, October 23, 2006

Motignac-Murphy

Farà uns dies em trobo el meu vei de sota i observo que ha pasat de ser "el gran C" a ser "figurin C." Inquirint com ho va aconseguir em respon que amb el mètode Montignac, sense patiment i menjant de tot. I clar, ja teniu Chamb barrinant que potser valdria la pena. L endemà llegeixo que el blocaire Ignasi ha perdut 9kg en quinze dies seguit el mateix metode (deixem-ho en cinc, Ignasi, deixem-ho en cinc).

En total, que avui he decidit començar la dieta Montignac.

Murphy, però, sempre a l`aguait¡¡. S`han succeit els següents esdeveniments;

-al matí un company de feina celebrava el cumple i es presenta amb safates de Vilaplana.

-La meva neboda K (es diu C però jo li dic K) es presenta al migdia a casa amb tonyina al forn que va fer ma germana.

-Tornant de la feina ens visita l`amic F, recent arribat de Iran amb pistachos d`alla.(que son molt bons per si no ho sabieu)

-Vaig a buscar al J a l escola i em surt amb una bosa d`avellanes que havia portat per fer panellets i que ha sobrat

-A mitja tarda em truca la meva amiga R que avui és el seu cumple i que com que esta sense novio, em convida al Ken, un japonès brutal.

De fet ja havia començat malament ahir a la tarda. Vaig aterrar al T, i com que hi havia molt poca gent vaig decidir agafar forces per conversar amb la mega camarera.
(agafar forces vol dir fotres varios cubates, per si no em coneixeu).


O sigui que el primer dia de règim es salda emb dos kilos de més.
(deu ser veritat que l`alcohol engreixa? O és només per tocar els nassos?)





PD. la mega camarera, com em temia, te 24 anys.
Ay chamb, chamb¡¡ massa per a tu¡¡¡¡

Sunday, October 22, 2006

meme

sembla ser que existeix una nova practica blogera. Crec que s`en diu meme. Consisteix a respondre un petit questionari amb titols de cançons d`un determinat grup o autor.

Segueixo el que fa dessmond. Total,estic sol a casa , he dinat a la una, i les tardes de diumenge son massa llargues.

L`autor és tan obvi que no insultaré la cultura dels meus estimats seguidors.


Ahi va;

Ets home o dona?
Con un par.

Descriu-te;
tan joven y tan viejo

que senten les persones sobre tu?
como te digo una co, te digo la o

Com descriuries la teva darrera relació sentimental?
69 punto L

descriu la teva relació actual amb la teva novia/pretendenta
semos diferentes

on voldries ser ara?
Vamonos pa`l sur

com ets respecte l`amor?
como un explorador

com es la teva vida ara?
por el boulevard de los sueños rotos

que demanaries si tinguessis un sol desig?
Barbie Superestar

ara despedeix-te,
Esta noche contigo....

Saturday, October 21, 2006

la delegada

Sortint d`esmorzar del gran Dole, m`he trobat a la que era la delegada de la meva classe a primer de carrera. Ella no m`ha recordat. Erem uns 150 i jo no em relacionava gaire perque l`ambient no m`agradava gens.

Era una quilla de Cornellà, petiteta , lletja i amb molt mala llet. La típica que mai va suportar no ser catalana,rica i pija. Una perfecte filla de Montilla, vaja.

M`ha vingut a la memòria un episodi d`una classe de dret d`estat. Debatent el tema de la llengua va reflexionar que potser fer classes en català a la universitat podria ser inconstitucional. Com a catalans messells ningú li va fotre un jec d`osties.

Avui anava passejant un petit gos negre igual que ella. Fumava ducados i anava en xandall blanc que li marcava un semi tanga blau. Es notava que havia dormit poc i que s`havia llevat perque tenia que treure a passejar el gos. Ja no crec que esperi gran cosa de la vida sortint al carrer amb aquesta pinta.

El sots delegat era un pardillo de Sants que intentava parlar amb accent de pedralbes. Es deia Tino i era conegut per Ton-Tino. A la carpeta portava un adhesiu de Alianza Popular.(i del canditat Alejandro Pedrós.)

He pensat que tots dos votarien Ciutadans per Catalunya i m`en he alegrat.

Wednesday, October 18, 2006

Ciutadà Chamb

Tinc la oficina en una primera planta, que dona al carrer. Per tant veig el trànsit i la vida del carrer.

Aquest matí, un tio amb grenyes fins la cintura, brut i amb pinta de drogata s`acosta a una farola. L`observo i sembla que es fixi en unes caixes d`empalmes i controladors.

Mira a dreta i esquerra i amb un tornavis fa palanca i obre les tres caixes en un santiament.

Ciutadà Chamb, sempre amatent, compleix amb el seu deure i truca al 088. Descric que un ciutadà d`aspecte indigent o dement esta intentant robar propietat pública.

Ara teniu vàries opcions per endevinar que ha pasat a continuació;

1) els mossos no han aparescut i l `individu ha tingut temps de robar els valuosos temporitzadors i controladors.

2) han aparegut els mossos, s`ha desfermat un tiroteig una bala ha entrat per la meva finestra i s`ha encastat a la paret sobre un aterrit chamb.

3) quan els mosssos s`emportaven el tio detingut, ha aparescut un grup de quize gitanos que s`han abraonat sobre els policies i `l `han alliberat. Una veina ha tret tirites i mercromina pels agents.

4) el tio era un empleat de la Fecsa que ha engegat els mossos a dida després d`ensenyar-los la documentació.

5) Els mossos han pensat que era una broma i s`han presentat al chamb-despatx per aclarir quatre coses. Quan nerviós els he dit que em dic chamb un d`ells ha tartamudejat;

... jo , jo ....soc el mosso de la JBauer...i et et llegeixo cada dia¡¡¡

6) Totes les anteriors

7) cap de les anteriors.


No podeu respondre per MSM heu de deixat la vostra resposta als comentaris.

Entre els encertants sortejaré un viatge d`anada i tornada per a dues persones a la bonica ciutat de El Papiol,

Monday, October 16, 2006

L`entrevista de Sala i Martín

Intento evitar parlar de temes del moment. Però tingueu per segur que la entrevista que el inmens Sala Martín ha fet al Montilla es recordarà com una fita que va canviar el periodisme a Catalunya (esperem).

En realitat es tracta d`una tècnica ben pensada per captar l`interès; preguntar allò que ningú s`atreveix a fer. Atacar com cap periodista convencional gosaria de fer.
I a sobre Montilla, el tan inteligent Montilla, hi cau de ple.

I tampoc era tan dificil sortise`n. Imagineu Pujol en una entrevista així. Hauria donat mil voltes al entrevistador i hauria girat la truita des de la primera embestida.

El problema de Montilla esta clar. Esta acostumat a tractar amb gent que li te por.
Saben que el "robespierre d`Iznajar" no te pietat, i per tant mai ningú li porta la contraria. Quan s`ha trobat una ment lliure i sense por ha resultat que no cintura ni capacitat de resposta.

Em recorda una mica el problema dels guapos. Com que lliguen sense esforç queden mentalment poc entrenats. Em canvi els lletjos he de utilitzar totes les arriscades postures de barra i tota la làbia possible per portar les dones al catre. Per això passa que els guapos estan atontats i els altres som més espabilats.

Tant els guapos com Montilla els traeix la manca d`entrenament. ("morir de éxito que deia aquell")

Hard Core.

Fa uns dies un amic meu m`explicava que s`havia lligat una Kazakha d`origen Rus. Sembla ser que la tia esta molt bona, li va molt la marxa i no vol cap compromís. El somni d`un separat calentorro, vaja. L`havia conegut al I. Un local tipus disco T que hi ha al carer Còrsega. Em va explicar, a més, que s`hi havia d`anar en dilluns. Obren a les set de la tarda i se seguida s`omple.

Així que ni curt ni peresós Chamb avui ha fet cap allà.

Aneu-hi, per favor. Aneu-hi qualsevol dilluns a partir de les set de la tarda.

L`entrada són 9 euros. Amb consumició inclosa.

Si em feu cas m`ho agraireu.

Wednesday, October 11, 2006

Mitges pintes, mitges nenes

Sortint de la feina he anat amb el amic V a fer unes pintes al Kitty O`Shea.
Ja m`ha emprenyat que a les 18,30 només hi fossim dos clients. A qualsevol ciutat europea el local hagués estat fins els topes. Al regne unit fins i tot amb gent al carrer.

A mesura que engolliem les pintes (el V Guiness, jo Murphy`s), ha anat arribant alguna gent. Tot i així l`ambientillo de pub brillava per la seva absència.

El colmo ha arribat quan han arribat dos tios d`uns quaranta anys, encorbatats i gordets com s`escau. En qualsevol païs civilitzat s`haguessin fotut vuit pintes fins sortir a quatre grapes del local.

Em canvi un `ells s`ha limitat a demanar amb veu aflautada;

"- dues mitges pintes, si us plau. De la més suau que tinguis"

Vergonyós. Lamentable. Penós.

Barcelona s`esta convertint en una ciutat de mitges nenes. Potser resulta que Clos representava el barceloní mitjà.

Altre cop us dic; ESTEM ACABATS, SOM LA VERGONYA DEL MÓN OCCIDENTAL

Monday, October 09, 2006

posa una ex a la teva vida. (2) (versió bon rotllo)

Hola, avui us il.lustraré amb una petita anecdòta de la meva santa ex.

Avui teniem visita al metge amb el J. Ella tenia que recollir els nens a les 16,30. Hem quedat a les sis a la consulta. No us diré a quina escola va, però si que des d`allà a Diagonal/Bruc hi ha temps de sobra en una hora i mitja.

Han arribat a les 18,30. No us imagineu que he tingut un atac de nervis, ja hi estic acostumat. Però realment no podia imaginar que coi havien fet per trigar tant. Al sortir de la consulta ho he entés;

per venir a Diagonal cantonada Bruc la santa ex havia deixat el cotxe a un parking
del carrer Londres a tocar del carrer Urgell
.

(he d`aclarir que la santa ha viscut els seus 40 anys a Barcelona).

Pornochamb



si, ja ho se; es cutre i estic com una cabra. Doncs si, mira, aixina estem.

Friday, October 06, 2006

M`han fotut fora del festival de cine porno

Qui pasava avui sobre dos quarts de deu per davant de La Farga de L`Hospitalet, haurà vist com dos segurates acompanyaven a empentes a un quarentón amb camisa blava fins la vorera. Per la porta de servei i enmig d`improperis i amenaces mutues.

El tio era jo. A veure si us se explicar com hem arribat a aquest punt.

De fa uns tres anys conec una tia que esta com una cabra. És ninfomana diagnosticada i sempre volta per tot tipus de locals i discoteques. La veig poc i de fet mai he fet res amb ella. Però em cau bé perque és molt culte i és diferent a la majoria de esserws humans.

El cas és que aquesta setmana em va trucar per si em feia gràcia anar amb ella al festival de cine porno. I mira, amb mandra però vaig dir que si.

Per arribar-hi ens hem perdut i hem estat a la moto casi una hora. Altre cop he constatat les bondats de la "bona gestió" dels socialistes del Baix Llobregat. Cornellà, Hospitalet i els horrors de ciutats que pululen al costat configuren un malson que mereixerà un post apart.

Un cop allà he vist que el festival no és tan cutre com jo esperava; ho és MOLTISSIM MES. Si que és espectacular veure algunes noies. A mi em sap greu per totes elles, sobretot les jovenetes. Tinc clarissim que entrar en aquest mon les consumeix i en cap cas les fa feliç. Les sensacions que he sentit eren més properes a les arcades que a la excitació sexual.

Menció i post apart mereixerien el "local d`irtercanvi" i la sala gay.

Al cap d`una hora i poc li he dit a la ninfonama que jo no aguantava més, que jo fotia el camp. Ella m`ha proposat de posar-nos al lavabo de dones i fotre un clau ràpid. La veritat és que no m`hi veia massa amb cor, però les ganes de fer coses rares m`han pogut.
Quan portavem menys de dos minuts, temps que ella es tregués les calces, han entrat un exercit de segurates i han començat a aporrejar totes les portes on sospitaven que
hi havia més d`una persona, que eren la majoria.

Quan hem obert m`esperaven els dos pobres segurates, suats i extenuats de tant lidiar amb elements sobreexcitats. Un fins i tot m`ha posat la mà a sobre (mira que anar al festival de cine porno i acabar que et magregi un gordo amb perilla¡¡), i li he hagut de recordar que això no ho podia fer.

I així és com he acabat sortint a empentes del festival.

(ella ha decidit quedar-se)

PD;

Demà tindreu foto

Thursday, October 05, 2006

Avortament (2)

Per si algú es pregunta pel final del culebrón L, ja el se i us el comunico.

En un congrés,les meves amigues L i MC es van trobar l`antic cap de la L.El sr. havia vist la L a començaments de setembre i no estava embarassada. De fet li va explicar que havia tingut uns problemes de salut relacionats amb els ovaris i que li havien tingut que treure un petit tumor.

Evidenment, doncs, quan l`embaràs ja no li servia per als seus proposits va decidir avortar.

O siqui que aqui acaba definitivament la història L. Si de mi depen no sabrà de mi mai més.

Sense voler dramatitzar,un parell de reflexions si que faig:

-Respecto la seva decisió, tot i que no m`agrada. Però amagar-m`ho i no respondre`m quan li vaig demanar, ho trobo d`una brutalitat que mai he vist en cap persona.

-Tot i acceptant que un embrió no és encara un esser humà, dir que el que portaves dins era un tumor quan has sentit el seu cor bategar és propi d`algú que no te sentiments.

posa una ex a la teva vida

Avui us toca aguantar neures de separat.

Antecedents de la conversa que reproduiré;

-cada dia vaig a Sant Boi a buscar els dos fills meus per portar-los a l`escola.
L`escola esta a la carretera d`Esplugues, a la entrada de Barcelona. Entren
a les 8,30.

-Avui li havia demanat a la santa ex que excepcionalment els portés ella.

-La Sra. els ha deixat, segons la seva versió, a les 9 i vint minuts. És a dir amb
quaranta minuts de retard.(no esta malament, eh?)

- Com que el J tenia excursió i ja havien marxat, els responsables, amb bon criteri,
la truquen i li diuen que vagi a buscar el J i el porti amb els de la seva classe,
que estan a Barcelona mateix.

- La Santa ex, ni corta ni peresosa, em truca i em demana si hi puc anar jo. Com que
soc en una notaría de l`altre punta de Barcelona li dic que m`és impossible. I que
en tot cas és responsabilitat seva.


A la tarda la conversa ha estat aixi;
(amb música de fons de "enredo")


-Chamb; bueno, i que ha pasat aquest matí?
- Santa ex; doncs que m`he adormit i hi havia cua i hem fet tard.
-Chamb; et recordo que els nens entren a les dos quarts de nou, no a un de deu.
- Santa ex; mira, no comencis eh¡¡ no comencis¡¡¡
- Chamb; que no comenci a que? t`hauria de fer vergonya que cada cop que els portes tu passi igual.
- Santa ex; tu si que t`haurien de fer vergonya moltes coses¡¡¡ (es refereix a la meva història amb la L)
- Chamb; (ja perdent els nervis); anda que tu, també tens moltes vergonyes. Però mira que cada un es preocupi de les seves, de vergonyes.
- Santa ex; aixo mateix el dic
-Chamb; saps que? que acabis de tenir un bon dia.

I tots dos em apretat tan rapid com ens ha estat possible el botó vermell del telèfon.

Monday, October 02, 2006

abismes intergeneracionals (2)

Avui mentre anava fent el sopar he posat "viatge a Itaca" per fer ambientillo.

Al cap d`una estona ha arribat la C (la meva neboda pels neofits). Després que hagués escampat les sabates, boses, el movil i l `Ipod per tot el pis li he preguntat si li agradava la música que estava sonant.

M`ha dit que si i m`ha preguntat quin cantant era.

hippiechamb




no s`em pot reconeixer, però aqui teniu chamb en una festa hippierevival.

Així no es pot anar enloc Chamb¡¡¡

Sunday, October 01, 2006

Moments de separat. Joguines escampades.

Aqui teniu les restes d`un accident d`helicopter al costat del comandament de la play i un tigre blanc de sibèria amb el seu fillet.



Els pares separat tenim sensacions lligades a la nostra situació. Quan en parlem entre nosaltres ens adonem que son comuns.

Un exemple seria el dia en que han estat els nens per casa, i quan et quedes sol et trobes les joguines recent utilitzades encara per endreçar.

No és un sentiment trist. Els enyores, és clar, però saps que tornaran aviat.
El que penso jo normalment és el bé que ens ho hem passat plegats i la sort que tinc de tenir.los.