Colocador de productes financers i inversions borsàries. (el que en anglès es diria Broker). nascut el 1967, la generació probablement més malaguanyada del s XX. 2 fills dels que sort n`he tingut.

Monday, November 27, 2006

chamb va d`excursió



(la Jennifer López)

Fa uns dies, la meva xaxa N em va presentar una amiga seva. La E, que li direm Jeniffer López perque és un d`un estil. I com que chamb és com és, em va donar per convidar-les a sortir a dinar per la costa brava. Vam anar els tres més el fill de la N, un Latin King que aviat donarà que parlar.

I res, bé. Maco. Vam anar a S`agaró i vam menjar peix i marisc regat amb un Blanc Pescador del 2005. 300 boniatos en total, però ben gastats. La Jennifer fa girar els tios, que és el que a mi m`agrada.

L`unic moment tonto va ser quan a l`autopista vam veure parats dos cotxes. Just al aproximar-nos vaig veure que dos tios anaven correns del segon al primer i entraven de cop. Estaven fugint. No vaig poder evitar un "mira, esos hijos de puta de la banda de los peruanos". Es va fer com un silenci tonto.

Això si, a la sortida hi havia un grup de mega bauer-mossos amb armes llargues (crec que fusells israelians), armilles antibales i les furgontetes creuades deixant un estret passadis.

Estaven tan impresionants amb les botes, els uniformes tipus hombres de Harrelson i les ulleres de sol que vaig entendre les pujades de bilirrubina que provoquen a les dones. Felicitats novies de Mossos. (amb tot l amor per la Candela, Cruella, Hanna i Jbauer).




PD. fixeu-vos que us he citat per ordre alfabètic. No vull gelos¡¡¡¡¡

Saturday, November 25, 2006

temps de collita

Comentava l`altre dia un d`aquests fenomens que experimentem els separats, solters o "singels" (categoria aquesta que no entenc però que deu existir perque tothom en parla).

Ho explicaré posant`me valentment com a exemple.

Al trencar a principis de juliol amb la L vaig esperar uns dies avans de començar a buscar nova companyia femenina. Concretament van ser dos. El cas és que vaig posar en marxa els mecanismes habituals en aquests casos. Sense voler ser exhaustiu es podrien enumerar aixi:

1) Antigues novies, amigues o conegudes.
2) Internet (Match/Meetic/Lycos)
3) Bars de copes i tuguris varis.
4) Demanar a amics i coneguts si saben d`alguna noia maca que convindria presentar-me.
5) Festes privades a les que et conviden o t`autoconvides)
6) Companyes de feina que encara no ens coneixen ni han estat advertides.
7) Miscel.lania (veïnes, clientes, dependentes de botigues que frecuentem, mares i canguros de l`escola dels nens, clientes dels bars que frecuentem, mossos d`escuadra si ets la Jbauer i darrerament bloggers).

És ben bé com una feina més. Requereix organització i treball. En un primer moment els resultat són , logicament, escassos.

Moltes de les antigues amistats tenen parella o ja estan definitivament fartes de mi. Internet dona resultats rapid però sovint aberrants. Sortir de nit esta bé però requereix una gran dedicació. Les amistats que encara s`arrisquen a promocionar-me necessiten un temps per fer la seva propia selecció i estratègia.

Resulta doncs que les primeres setmanes s`ajunta que estas dolgut del trencament recent amb poques possibilitats d`obtenir una cita com la que sommiem.

Però al cap de cert temps que podriem anomenar de "maduracio" es produeix el que vull comentar. En podriem anomenar "efecte collita";

resulta que tots els acostaments iniciats durant dies i dies de treball intens, comencen a donar el seu fruit. Es produeix aleshores un embús de cites, correus, trucades, missatges i abordatges de barra que resulten molt difils de gestionar.
El problema aleshores és compaginar agendes, no barrejar noms i situacions, mantenir
oberts diversos fronts i esperar que de tot plegat en sortim vius i amb la nostra princeseta.

La quantitat de situacions divertides, complicades o senzillament patètiques que es produeixen en aquesta etapa ocuparàn alguns dels propers chambposts.

ha començat la glaciació

No m`agrada parlar de política perque jah i han sobrats diaris i blogs. Però em sembla tan fort que les joies de ERC hagin fet president el Montilla que no puc evitar citar els dos primers articulistes que llegeixo cada dia. Ho faig sense haver demanat previament el seu permís, però no crec que passi res. Ara cito el gran Sostres, al següent post citaré Joan Oliver.

Avui de 24 de nov de 2006

Pocs minuts després que Esquerra Republicana i els que van votar en blanc i els que van abstenir-se elegissin Montilla president va sonar el porter automàtic i no esperava ningú i pensant que segur que s'havien equivocat ni em vaig moure de la butaca. Però el timbre tornà a sonar i és així que vaig acostar-me a la porta per veure qui era a través de la pantalleta i era una noia molt bella, la qual cosa va reforçar-me la idea que probablement es tractava d'un error. Però vaig despenjar i digué el meu nom i si podia pujar. Quan vaig obrir la porta era més bella encara que vista per la pantalleta, cos d'una sola mà, els ulls color festuc, els cabells llisos i fins a les espatlles, negres, molt negres; alta, prima però amb pits que semblava que volguessin sortir de l'escot per venir a jugar amb mi. Va quedar-se callada i mirant-me les 2 o 3 vegades que li vaig demanar com es deia. Estic acostumat que em passin coses estranyes, però aquesta començava a ser una cosa veritablement estranya. I al cap de potser 2 minuts de mirar-me sense dir res, se'm va apropar i em besà amb un petó llarg com un túnel. Després del primer bes en vingueren d'altres, encara sense ni saber com es deia. Em començà a descordar la camisa sense deixar de besar-me i aquestes foren les primeres paraules que em digué, i les úniques: "M'envia un àngel. El meu cos contra la teva ira". I a continuació s'abaixà els seus texans Armani, es posà de cara a la paret com una promesa de felicitat i mentre jo quasi em desmaiava em xiuxiuejava un vine diabòlic, irresistible i fou així com vaig passar les primeres hores del que ens espera. No sé quin àngel t'envia, princesa. Però ja era hora que Convergència es prengués seriosament les angoixes dels seus talents.
Botons.


Volia agafar només una part de l`article, però no és possible. El trobo perfecte en la forma i sobretot en el fons. Per aguantar el que ens espera necessitarem molts texans armani, molts pits que maldin per sortir i molts tangues que ens cridin "aparta`m"¡¡¡

Friday, November 24, 2006

chamb discomoments (2)

Dijous dia T.

La meva noia de fer feines, la N, (peruana) ha descobert el trauma i ha decidit fer-s-hi fixe. Ahir em va dir que hi seria i que vindria amb dues amigues ecuatorianes. Jo ja veia que s`ho feia anar be per quedar a la entrada a veure si pagava jo.

Com que aquestes ecuatorianes gordetes i baixetes em fan bastanta llàstima, jo ja tenia l`intencio de fer-ho. Vam quedar que al arribar em trucarien. El meu plan era saludar-les educadament i donar-los uns minuts de conversa.

La meva sorpresa va ser que al voltant de les deu em truca la N i em diu que no les deixen entrar. Sempre m`ha emprenyat que a les dicoteques filtrin a la gent fisicament poc atractiva o amb aspecte de poc poder adquisitiu.

Justicier Chamb es va dirigir de seguida a l`entrada a fer entrar en raons al porter. Elles estaven tan avergonyides que, pobretes, s`havien allunyat de la porta. L`equip de goriles em va respondre amb els tòpics; "-aquest club es per regulars (com és que fan servir la paraula anglesa?)"; "-esta a tope i per tema de seguretat no podem"
Li estava explicant al tio que més regular que jo només hi han les columnes de l`entrada quan la N, la G i la T es van anar acostant. Va ser aleshores quan ho vaig entendre tot;

La N està bastant bona i s`arregla molt bé. Les ecuatorianes G i T son diferents.
Son mulates, altes, primes i guapisimes. Anaven amb botes sota genoll, texans amb pedreria arrapadissims i uns tops sense esquena que els marcaven uns pits imponents.
Anaven maquillades estil latinoamericanes (obvi). Total, que eren un escandol de ties i els porters pensaven que eren prostitutes a la cacera de clientela¡¡¡ Haig de reconeixer que la situacio em va disparar les valvules d` hormones.

vaig entrar a recollir la jaqueta i vaig marxar de farra amb les tres, una mulatona a cada banda i la N orgullosa del seu jefe. Que bé que m`ho vaig passar¡¡¡¡

Wednesday, November 22, 2006

calçotets

fa dies que arrosego una galipandria guapa. Per aquest motiu no m`arriba inspiració.

Aprofito per publicar (amb el seu permís) un mail que m`ha enviat la L.A., una amiga que és també una excelent escriptora. Te una queixa de tipus semi feminsita que jo no entenc ni comparteixo, a veure que us sembla a les noies;

escriu la gran LA;


Ei, estic molt cabrejada i crec que el tema dóna per un post, tot i que no sé si en Chamb, amb aquest aire masclista-misogen (i punt caspós, si em permets) que li has donat és el blogger més adequat per tractar-lo. En qualsevol cas, les repliques de les blogger-fèmines que tan lleialment et segueixen segur que valen la pena. El que em té indignada no és res mes (ni res menys) que la utilització de la dona en la publicitat.

"Fins ara, ja estavem acostumats a que les dones (sempre joves, guapes i normalment lleugeres de roba) servissin com a reclam per anunciar begudes, cotxes, viatges, rellotges, perfums i fins i tot neumàtics de cotxe (vease el calendari Pirelli). Fins aquí, assumit i empassat. Però aquesta vegada s'han passat...

No sé si has vist una publicitat que està envaïnt les valles de les parades d'autobusos de Barcelona, en les que unes noies jovenetes, molt mones elles, anuncien ¡¡roba interior d'home!!, vestides només amb boxers i amb els pits tapats per frases tan estúpides com "cambio mi sexto sentido por un instinto básico" o "cambio cutis perfecto por barba de tres días". Mira, aquestes paves que canviin el que vulguin, allà elles, però a mi el que em subleva és que ens treguin l'única possibilitat que tenim les ties de veure publicitat amb tius amb uns abdominals potents i un paquet ben posat. Ahir ho discutia amb un amic i em deia que "clar, com que són els homes els que es compren la roba interior, d'aquesta manera es fixen amb l'anunci". Collons, per la mateixa regla de tres, per fer l'anunci de La Perla o de Women's Secret que contractin al cos de bombers de Barcelona, que estaran molt monos posant amb calces i sostens de blonda i totes les dones ens hi fixarem molt.

Jo em pregunto, quina serà la propera sorpresa? potser agafar a una joveneta rossa i angelical i hormonarla fins que li surti barba per a que pugui anunciar la nova gillete triple-full?



creieu que te raó?

Sunday, November 19, 2006

Restaurants

M`he fet enviar el Meme del restaurants per la Candela.

Quin és el restaurant que més has disfrutat vora el mar?

Un que ja no existeix. El Capri de Gavà Mar. El van derruir fa dos anys per fer apartaments. Estava just davant de la platja. Era tipus club amb piscina. Hi havien les putes dels prostibuls de Castelldefels, lligons cinquentons de perfil mitjà-alt, jugadors del Barça (hi recordo Cocu, De Boer, Luis Enrique i molts d`altres), executius
de fora buscant plan i chamb de tant en quant hi anava a llegir a una tumbona de la piscina. Feien una paella bastant bona.
Un lloc així a Miami estaria ple cada dia i només s`hi podria entrar amb recomanació de socis. Allà mai no erem ni mitja entrada, les putes buscaven algú de qui enamorar-se
i s`havien de convidar entre elles a daikiris per fer passar el temps.


Restaurant que t'han pres el pèl i no hi tornaries?

sens dubte el Botafumeiro. Una presa de pel per a ignorants i pretenciosos. El tipus de lloc on Montilla faria un dinar de familia.


Restaurant que has gaudit d'una molt bona carn a la brasa?

doncs fan molt bona la carn i el pa amb tomàquet al "Campechano". Al carrer València entre Passeig de Gràcia i Pau Claris. Si el proveu , us sorprendreu agradablement.

Restaurant més romàntic que has estat?

Per mi "La Vaqueria", del carrer Deu i Mata. És per motius personals, clar. Però crec que pot funcionar a tothom, sobretot entre setmana.

Restaurant que has sortit cantant havaneres?

"L`Alba" del carrer París. Un dia d`aquells poc avans de Nadal un company i jo vam enllaçar dinar i sopar. Crec que entre els dos vam beure sis ampolles de vi i una de Cardhu, com a mínim.

Restaurant on hi aniries cada dia?

Restaurant-cafeteria Manila . CArrer Manila cantonada amb doctor Ferran. La mestressa fa cuina tradicional catalana i és una gran mestra. La seva paella dels dijous ha arribat a voltes a nivells impresionants. Un dia al marxar , quatre comensals la varem aplaudir a la porta de la cuina.

Recomana un restaurant romàntic i econòmic.

ja us he parlat de "La Focaccia" al carrer Castellnou.

A qui pases el Meme;

mmmmmm......a un dels blogs que considero més bons. http://avi.bloc.cat/

L`avi. Si no el coneixeu us el recomano. Ja li faré saber que li passo.

Saturday, November 18, 2006

fins que la mort ens separi.....t`envejaré.

El mòn dels separats és ple de misèries. Com tots els mons, clar. Però entre dos ex sempre és tot una mica pitjor. M`explico;

Si una parella amb fills es separa, és inevitable que continui un cert contacte. Com a mínim cada un té una idea de com li van les coses a l`altre. El normal és desitjar la ruina econòmica i emocional a l`altre. Ja se que el correcte és el contrari, però recordeu que parlo de realitat, no del que s`ha de dir socialment.

Per tant es donen sovint les mostres de suficiència. Ja sigui passant la nova parella pels morros de l`altre o qualsevol signe de benestar material.

Jo sabia de sobres que quan la meva ex pogués es compraria un cotxasso i m`el refregaria pels morros. Ho sabía perque és el que va fer amb l`anterior ex i perque la pobre no dona per gaire més. Com sempre super Chamb va calcular millor que ella i estic a punt de donar-li una estocada guapa;

Va estar mirant Tuaregs, Volvos C-90 i Audi`s TT. Mai s`estava de fer-ho saber als nens. (per que aixi m`en assabentés jo). Finalment farà mig any es va comprar un SAAB93 cabrio. Crec que val uns 50.000€, que es diu ràpid però és una pasta. Va fer un leasing a vuit anys.

A mi la veritat és que me la porta bastant fluixa, però el cotxet em va ser refregat pels morros un i altre cop.

Però Chamb ja sabía que això passaria. És per això que m`he esperat a que ella s`el canviés primer i ara la pilota esta a la meva teulada.

Ahir li vaig comentar que agafaria l'Space que encara tenim en comú aparcat en un lloc. El faré servir mentre no tingui el nou perque ja he venut el meu SAAB93 del 2000 a un amic. La conversa va ser més o menys aixina;

- chamb; mira, que si no et va malament faré servir la space un parell de mesos mentre no m`arribi el nou cotxe.
- Ex; a si, cap problema. I en quin estàs pensant de comprar-te?
- Chamb;No sé , potser un BMW ho haig de decidir.
- Ex;Un BMW? és una mica de quillo, no?
- Chamb; si, potser si. Igual m`acabo comprant un Mercedes.
- Ex; un Mercedes? encara és més quillo no creus?
- Chamb; bueno, depen. Si agafo un de la gama alta no ,perque els quillos no el poden
comprar. Igual acabo amb un Lexus 4X4, perque el Cayanne és de
nou ric.
- Ex (amb la veu tremolant de ràbia), ; a veure si semblarà que vols impresionar les
teves amiguetes.
- Chamb (contenint un somriure estúpid); buenu, una mica si, sempre va bé impresionar
amb un bon carro. Les sudamericanes és el primer que miren.
- Ex; buenu mira, tu mateix. Agafa l Space quan vulguis.

-Chamb; gràcies, adeu.
-Ex; Adeu.

I ara hala, a buscar jo un leasing per pagar la morterada. Mira que és car ser un divorciat en aquest païs¡¡¡¡






PD: alguna recomanació en quant a cotxes?

Thursday, November 16, 2006

despres del T

Barcelona, 17 de novembre de 2006 00.14 hores.

Tres hores i mitja al T han donat pel la seguent Chamb estadística;

1) Fetge: tres cubates de tankeray i dos red bull (no esta malament eh?)
2) Morreigs: 0
3) Piquillos: 3
4) Culs tocats amb autorització: 3
5) Culs tocats sense autorització: 0
6) Pits tocats (sempre amb autorització): 1 (es a dir una parell de pits corresponent a una unica miss T)

Com veieu un balanç del tot migrat. Una jornada lamentable...

...si no fos perque la mega camarera m`ha donat conversa, m`ha dit que ha passat la grip, que ha tingut conjuntivitis i que fuma massa a canvi dels nervis.

Amb aquest minut de xerradeta i el somriure que m`ha dedicat ja m`en vaig a dormir una mica content.

Mira que hi han petites coses per gaudir a la vida eh¡¡

Avans del T

Barcelona, 16 de novembre del 2006. 18.40h

Avui és dijous i aniré al T. Ara estic amb el meu fill, sembla que estiguem en una llar familiar ideal. Però la seva mare esta al caure. Quan hagin marxat tot canviarà.

Em posaré ben emprifollat, amb la camisa de ralles i aquells texans que em van ajustats i marquen paquet.

I sobre les 21h entraré a la dimensió T. Realment el que m`agrada és que és d`aquells on sempre et passen coses inesperades i diferents. I no sempre, però en general divertides.

Quan arribi, prometo fer una crònica viscuda. Lògicament aniré amb una bona taja.

Jo encara sentiré la olor dels perfums i els vapors d`alcohol. Vosaltres no però faré el màxim per traslladar-vos al maravellós món del T.

Fins ara.

Tuesday, November 14, 2006

El primer cop (3). Hard Core Stuff.

... i ens vam endinsar pel llarg passadís. La llum desapareix rapidament i quan s`arriba al zona del que és propiament el pub has d`esperar una mica per acostumarte a la foscor imperant.

Hi han diversos passadissos i varies zones de sofas. Algunes on hi caben ben bé una dotzena de persones i alguns racons per només per una parella. La musica esta sempre lenta i bastant fluixa.

Veiem parelles o grups petits escampats per tota la sala.Per instint ens vam posar en la zona que hi vam veure menys gent. Teniem un camp de visió bastant ampli. Veiem també la mini pista de ball, tancada per unes cortines i amb una entradeta molt estreta.

De seguida ens va atraure l atenció la pista, no perque s`hi veiés res sino perque d`alla es sentien uns suaus gemecs de plaer de dues o tres dones.

Quan tot just comencavem a repassar la gent, va sortir la senyora italiana de la pista, amb el que era el marit (vam suposar) i una altre parella. L`altre senyora anava vestida del tot, però la que haviem vist a fora s`havia tret la faldilla i els sotenidors. Mantenia les sabates de tacó de punxa i portava una cadena daurada a la cintura. Avans de seure va decidir donar una volta pel local ella sola. Caminant amb parsimònia va recorrer el local esguardant la gent asseguda, sempre a una distància prudencial i respetuosa. Recordo sobretot que tenia uns pits grans i ferms que estic segur que eren naturals. Caminava amb les mans a la cintura, per sobre del petit tanga de color xampany una mica brillant.

Quan va passar per davant nostre, es va aturar una bona estona. (devien ser uns segons, però em va semblar una eternitat). Ens va repassar amb la mirada (això és normal en aquests ambients) i ens va saludar en Italià amb un somriure ple de simpatia. Ens va dir que erem una parella molt maca, que ells i el seu marit eren Italians i estaven uns dies per Barcelona. Vam respondre com vam poder i ens va desitjar que ho passessim molt bé aquella nit i que fossim molt feliços en la nostra vida. La conversa va ser rapìda, nosaltres haviem estat asseguts i ella dreta davant nostre. Crec que li agradava que admiressin aquell cos tan espectacular i ben cuidat.

Després de nosaltres ja va anar a seure a costat del seu marit. Vam veure com es morrejaven amb les ganes d`una parella adolescent. Sense deixar.se ella li va posar la mà a l`entrecuix d`ell, li descordar la bragueta i li va fer una palla, primer rapidament i després anava afluixant i accelerant successivament, suposo per evitar que es corrés.

Nosaltres ho miravem sense dir-nos res, estavem absorts. Pel local hi havien altres parelles. Aprop teniem una que ella es va agenollar davant d`ell i li feia una fellatio. Més lluny una noia aseguda a sobre i d`esquenes a la seva parella es movia amunt i avall, follant amb les seves mans a les cuixes.

Però nosaltres encara teniem la sra Italiana a les ninetes.

Vam començar a morrejar-nos, sense dir res. Amb un moviment rapid es va treure el top i va fer sortir els pits per sobre els sostenidors. Jo li pessigava un mugró i ella s`ho feia a l`altre. Només em va dir "-..no havia estat mai tan calenta com avui. Per favor, deixa`m fer-te una mamada i fes el favor de no aguantar-te, me la vull empassar tota."
I aquest és el record que tinc sense imatges d`aquesta nit. Vaig tancar els ulls i la vaig deixar fer. Crec que mai m`havia corregut tant i amb tanta força.

Quan vam haver acabat, es va posar el top, es va acabar el gin tònic i acariciant-me el cap em va dir;

-Ai chamb¡¡¡ ets un sol¡¡¡ t`estimo¡¡¡¡

Sunday, November 12, 2006

El primer cop. (2) L' entrada.

La noia ens va agafar els abrics, tot recordant que la roba més aviat estorba al Limo.
La cartera i el bolso tampoc cal, t`apunten les copes que prens i pagues al marxar.

Després d`un petit vestibul vam baixar tres escales i vam arribar a la barra. Era llarga i no hi havia massa espai fins la paret. Hi havia més llum de la que jo havia imaginat. Hi havien com set o vuit parelles i un parell de grupets. A punta i punta de la barra hi havien dues teles amb pelis porno, però que ningú mirava.

Ens vam asseure als dos unics tamborets que quedaven lliures i vam demanar dos gin tonics de Tankeray. Com que erem nous, la mestressa ens va venir a fer cinc centims de com funciona el tema. Va parlar sobretot mirant-la a ella;

"-mireu nois, aqui no heu de patir per res. Ningú ha de fer res que no vulgui. La majoria de gent te converses normals aqui a la barra. Si algú us parla, seguiu la conversa si voleu, i si no us ve de gust ja veureu que la gent ho respecta de seguida. Això si, heu de pensar que tothom pot fer el que vulgui; és a dir que igual veieu que de cop una tia fa una mamada a un tio, o una parella es posa a follar. La regla és que tothom fa absolutament tot el que li ve de gust mentre no es posi amb ningú.Després d`una estona aqui la gent acostuma a anar a dins el pub, feu la primera copa i després entreu alla si voleu".

Al igual que la majoria de parelles, seiem de cara i molt aprop, donant la esquena a qui teniem al costat.
De cop van posar musica de cabaret i dues noies que estaven a la punta van començar a ballar i a treure`s lentament la roba que portaven. Les seves parelles se les miraven a poca distancia. Una es va quedat només amb el tanga i l`altra amb el conjunt verd ampolla que feia joc amb el seu vestit. Quan van haver acabat es van acostar a les respectives parelles que les van agafar per la cintura. Tenien les dos un tipasso i vam compendre que eren habituals del local. Al igual que la majoria de clients eren catalans.

Nosaltres només ens vam atrevir a morrejar-nos. Jo li vaig apujar el top negre i li vaig acariciar els pits per sobre dels sostenidors. Va ser només un instant, però vaig veure algunes mirades furtives però discretes.

Del fons del passadis que porta al pub va venir una senyora que preguntava no se que en Italià. Debia pasar dels 50 però era molt guapa i elegant,s`assemblava a la Sofia Loren. Portava unes sabates de taló alt i fi, una faldilla vermella cenyida sota-genoll i anava sense brusa, lluia uns sostenidors color xampany de talla 100 i copa alta. Era tan elegant que es vam quedar els dos en silenci, mirant-la.

Quan li van respondre el que preguntava ens va llençar una mirada i lentament es va tomabar i tornà al llarg passadis fosc d`on havia vingut.

Després d`un breu silenci vaig sugerir;

"-Anem dins al pub?"
Ella va baixar del tamboret amb el cubata i va dir;

"-va si, anem. A veure que hi ha al pub"


(continuarà)

Saturday, November 11, 2006

El primer cop. La decisió.

Ens haviem conegut per internet. Jo tenia 36 anys i ella 34. Era alta i morena.
Com tothom que voltava per aquelles pàgines, tenia una petita història recent.
Després de molts anys de parella estable tots dos ens creiem en l`obligació de provar coses noves i atrevides. I en també que en teniem ganes, no ho hem d`amagar.

Vam sopar al Petit París, entre rialles i complicitats de recent separats.

No n`estic segur però debia ser jo que vaig treure el tema dels locals d`intercanvi.
Lluny de mostrar indignació ella es va mostrar encuriosida. De seguida vam decidir que ho teniem que provar, cap dels dos hi havia estat mai. Era el primer dia que sortiem junts, ho vam valorar. Rapidament vam acordar que era el dia ideal, que després quan ens coneguessim més, ens faria més vergonya.

M`havien parlat del Limousine, al carrer Teodora Lamadrid. Vam anar amb cotxe pujant per Balmes fins Bonanova. Vam haver de donar algunes voltes i fins i tot preguntar perque no acabavem de trobar el trencall, vam arribar fins Aribau i vam haver de tornar enrera. Recordo la seva mirada brillant, com volent dir "vols dir"? . Portava un abric negre cordat del tot per el fred i com una barrera protectora entre ella i aquella nit de resultat incert.

Vam baixar lentament per Teodora Lamadrid, buscant la petita entrada a la esquerra.
No va costar massa arribar-hi, i vam aparcar de seguida. Avans de sortir ens vam agafar les mans i vaig dir sense donar opció a la retirada; "va vinga, ja hi som".

La entrada és petiteta però bastant il.luminada. Truques a un timbre i al cap d`uns segons s`obre una finestreta i uns ulls femenins esguarden si ets una parella i quin aspecte fas.

La finestreta es va tancar, la noia amb un mini vestit blau elèctric ens va obrir la porta del club, i vam entrar.

(continuarà)

instint de reproducció

Hola estimades i estimats,

Soc bastant aficionat als llibres d`història. Sobretot els de conflictes bèlics.
M`interessen els grans moviments de la civilització i les cròniques dels protagonistes.

Dels llibres de guerra he après que és comú que en situacions de gran estrès i perill l`activitat sexual de les persones es dispara de manera espectacular.
Mireu si no el gran nombre de violacions que es produeixen entre la soldadesca. Si heu vist "el hundimiento", hi ha un moment en que es veu una gran orgia entre soldats i infermeres i secretàries. Això va passar realment.

El tema s`interpreta com l` instint de supervivència. En moments en que es veu amenaçada la pròpia existencia, l`esser humà vol reproduir-se rapidament per perpetuar la seva tribu.

Això explicaria també que en èpoques de guerra, les ciutats tenen més activitat lúdica i de esbarjo que mai. Això ho trobareu en les cròniques del Paris de la segona guerra mundial o també de la nostra estimada Barcelona.

Comento avui aquest tema perque des que s`ha reeditat el tripartit vaig més calent que mai. Al principi no hi trovaba explicació. Però ara m`adono que la meva psique associa Montilla i Carod a la fi de Catalunya. I per això el meu instint de supervivència m`impulsa a anar escampant la meva llavor al màxim per tot arreu.

No us passa el mateix, amigues nacionalistes?

Friday, November 10, 2006

meeting point kontra krònica

Hola,

el tripartit governarà, però la vida segueix. I tambe Chamb continua voltant amunt i avall d`aquest nostre pais.

Pero primer cop a ma vida vaig anar al meeting point. No es que sigui una gran aventura, però mira. Sempre trobes alguna cosa a comentar;

1) protesta dels anti sistema. De les coses més ridiculament tristes que he vist en ma vida. En una de les entrades hi havien com 20 bauer-mosssos, vint periodistes i una dotzena de anti sistema. Portaven unes pancartes usades i brutes amb el lema "no tindràs un pis en ta puta vida". Estaven aseguts a les escales, els tocava el sol de cara i tenien una gran quantitat de gent al voltant. Tot plegat, junt amb la roba guarra que portaven configuraba una escena angoixosa, feien pena de lo malament que ho pasaven.
Apart les noies anti sistema eren lletges, gordes, amb grans amb pel a la cara, anaven brutes i tenien el cabell greixós. Contrastaven brutalment amb les hostesses estilitzades, ben polides i maquillades que movien el cul per allà.

I sobretot no entenc com per protestar que els pisos estan cars, no s`els acudeix res més que protestar contra els que fan pisos¡¡¡¡


2) Hi havien tres stands de Inmobiliaries de Panamá. Cada un amb tres o cuatre ties bonissimes caçant els potencials clients. Absolutament TOTES amb uns enormes pits de silicona. També totes amb pantalons o faldilletes cenyides. Les que vaig estar parlant havien contractat un perruquer que les pentinaba i maquillaba cada matí al hotel.
Et convidaven a seure, et somreien , et preguntaven per tu i al parlar de tant en quant et posaven la ma a sobre la teva. I a sobre sabien de que parlaven.

Amb un equipet aixi a la meva empresa em forro en quatre dies.

3) Els stands més grans i amb més muntatge eren d`organismes i administracions
públics. I no serveixen absolutament per a res.


I després tots amb taxis llençadora al Riviera o al Bailén 22. Jo he quedat el dilluns amb una panameña que és abogada i es diu Marysleisis.

Monday, November 06, 2006

cassolada

doncs jo demà fotre soroll amb una cassola a les 10 de la nit.

Estic fins els nassos d`aguantar sociates i Erkys. Us diré el perque;

Estic fart que els sociates resentits em perdonin la vida per ser català.
Estic fart de sentir "forces de progrés" sense que tingui cap significat.
Estic fart que em titllin de corrupte per ser militant de CDC.
Estic fart de veure com ERC reparteix patents de catalanitat i independentisme.
Estic fart d`inútils que no serveixen per res (Saura, Bargalló, Benach, Camats,
Carod, i tu tutti quanti..)
Estic fart de qui fa ser dona i/o homosexual un plus de respectabilitat (Iceta, Mayola)
Estic fart de veure com es fan servir TV3 i Catalunya ràdio per manipular i mentir.
Estic fart de veure com es menysprea tot el que te a veure amb cultura i historia de
Catalunya.
Estic fart de sentir com pasarells d ERC menystenen els 23 anys de govern de CiU.
Estic fart de sentir mentides del Carod.
Estic fart de sentir mentides del Puigcercós.
Estic fart de la mirada de xulo de barri protegit per matons de Montilla.

i estic fart de moltes altres coses que mereixeran un altre post. Ara m`espera una peruana que fa vuit anys que viu aqui, ja te una empresa pròpia, parla català perfectament, porta un piercing a la llengua, beu com una cossaca, paga ella la meitat de tot i folla com els àngels.

Al principi era simpatitzant sociata, però ara que li he fet veure com son les coses m`ha dit que quan pugui votar ho farà correctament.

Avui no és la fi de Catalunya, avui és el principi.

Sunday, November 05, 2006

Alcalde Chamb. Programa electoral.(2)

Com a teràpia per fer-me passar els atacs d`histèria que em donen al imaginar Montilla president, continuo elaborant el meu programa com a futur alcalde de Barcelona.

Avui tinc tres propostes noves,

1) Abol.lició de la escolaritat obligatòria. Davant l`evidència que les escoles s`han omplert de ganduls i inútils que només fan que entorpir el procés educatiu, aquesta és la resposta sensata.
Imagineu els recursos que ens estalviariem i la millora espectacular del nivell educatiu.
Els paràsits acutals que es quedin a casa veient la playstation, i quan tinguin 16 anys a treballar de camarers.

2) Encarregar la seguretat ciutadana als responsables de Luz de Gas. Heu vist enlloc tant respecte per l`autroritat com a la porta s`aqueta discoteca barcelonina?
No hi han mai batusses. Tothom sap que qui es porti malament, un parell d`osties , al puto carrer i per allà no tornis a apareixer. Si s`han de contractar policies municipals de Marbella, doncs endavant.

3) Cessió del Barri Gòtic i Les Rambles a una gestora de parcs temàtics. Acceptem la realitat, actualment aquestes zones de Barcelona són només un lloc per a turistes. Per tant el més sensat és que algú organitzi de cobrar entrades. A més molts veins del Barri podrien treballar de porters i animadors amb disfressa.

Com veieu, mai faig cap proposta de prohibir o imposar res. Ben al contrari el Chamb programa obre nous horitzons al antic cap i casal.

Saddam

Finalment Saddam Hussein serà penjat a la forca. Es pot mirar de moltes maneres,
però es tracta sens dubte d`una bona notícia.

Ja estic esperant les capullades dels articulistes dels diaris Barcelonins.Que entre d`altres seran;

1)Bush també mereix la forca
2)La pena de mort és injusta fins i tot per Saddam
3)El tribunal no era imparcial, el judici ha estat una farsa..
4)L`execució farà empitjorar la situació a l Irac


Però mireu,

1) segur que els presidents de l`Iran i Venezuela avui dormiran una mica més inquiets. I potser en el futur aniram amb una miqueta més de compte.

2)els islamistes que sommien amb destruir occident (i no , no son pocs) rebran un senyal clar de qui mana. (no entenen altre llenguatge)


Uf , quin post més desagradable. Però és que tot a la vida no pot ser restaurants , gin tònics i colombianes amb pantalons arrapats. Algú ho ha de fer possible, i de moment qui esta arremangat son els G.I`s, cal recordar-go.

Friday, November 03, 2006

trauma

Hola estimada i mai ben prou ponderada audiència.

Aquest post no va de lleure asociat a xaxes. Va que porto una mala ostia brutal amb el resultat de les eleccions. Tenia tantes ganes d`una victòria esclatant de CiU que fins i tot vaig comprar tres vots a nebots meus. A 20€ el vot, que deu n`hi do.

Hi ha estones que em sembla que em pasa, però a la que em despisto em ve la imatge del Carod o la Dolors Camats i em torna la depressió.

Ja em pasarà però realment alguna cosa ens pasa a Catalunya perque siguin parlamentaris personatges com el Saura, els del Boadella o l`Iceta.

Si que és curiós com s`estan prenent les coses els socialistes. Vaig veure clarissim que tant Mas com Montilla parlaven entre linees de la sociovergència a la nit electoral. Avui els gilipolles del Periòdico titulaven alguna cosa com;"nadie apuesta por CiU en el PSC". Es pot ser més tonto? I que volen que diguin a la executiva?. I des de quan el que pensen els del PSC té alguna importància?

Fixeu-vos que el PSOE ha imposat una "comissió d`enllaç" per "coordinar" el tema dels pactes amb el PSC. I quin son els delegats del PSOE? Chaves i Pérez Rubalcaba.
Més clar l`aigua, aquest parell d`elements no es posen de decorat.

El que jo penso? (i no m`agrada). Mas President, Castells conseller en cap i Montilla de vicepresident del govern espanyol.

I els altres? adeu,adeu Carod i Saura sense AudiA8. (quin disgut oi, Mayola?).

Tot plegat el que us deia, Trauma nens, Trauma.