Colocador de productes financers i inversions borsàries. (el que en anglès es diria Broker). nascut el 1967, la generació probablement més malaguanyada del s XX. 2 fills dels que sort n`he tingut.

Tuesday, December 19, 2006

anònim amable i carinyós



Ei penya,

he rebut un correu d`algú que no conec. És molt (massa) amable amb mi. Si el poso és perque esta molt ben escrit i val la pena.

Ahi va





Estrujable Chamb,


Volia dir-te que m’encanta el teu darrer post. Guardo elements suficients per imaginar-te reconcentrat i sol a la barra del T: tinc algunes imatges teves (sempre diferents i contradictòries), tinc moltíssimes paraules, tinc una bona descripció de la cambrera i, finalment, tinc una borrosa (però no imprescindible) impressió del T. Un bon còctel per a encendre la imaginació, tipus gintònic de Tanqueray.

Una nit molt rara em sembla que vindré a veure’t a aquesta mena de garito no apte per a éssers humans homologats. Ara ja tinc comprovat que no em cal disfressar-me força perquè em deixin franquejar lliurement l’entrada (sense pagar, a sobre). Aniré directa a la barra de la teva cambrera i li preguntaré per un senyor molt molt alt que pren gintònics de Tanqueray. De seguida sabrà de qui li parlo, però afegirà alguns trets a la descripció, per estar molt segura que ens hem entès. Coses insubstancials a les quals la gent hi dona molta importància, com ara el nom i l’estat civil: "Si, és clar. En Chamb. Un tio divorciat que és encantador i que sempre ve sol". "Ve sol i se’n va acompanyat", preciso jo. Ella somriu: "Què estrany. Avui no ha vingut. Et poso una copa i l’esperes: no pot trigar gaire".

Li demano la copa ben carregadeta. No voldria emborratxar-me massa, però hem d’admetre que sense anar lleugerament axispada em vindran ganes de sortir corrents. Ja no recordo que fa unes hores he pres un antihistamínic: no t’imagines els estralls que la combinació pot arribar a fer.

La música és tremenda. Juraria que berrea Sergio Dalma en els gegantins altaveus. La cambrera té ganes de conversa, intrigada per la meva identitat. Li explico un rotllo que s’empassa com la bona noia que és: "Mira, resulta que és un germanastre que acabo de saber que tenia. El meu pare era un capullu i un faldilleru. En chamb i jo ens hem descobert en el Diario de Patricia". Li fascina la història, fins al punt de mormolar, horroritzada, que "el teu germà ha sortit a ton pare, tia. Per lo de faldilleru, no per lo de capullu, que no ho és".

Ja vaig bastant passadeta per la combinació del medicament i l’alcohol, així que continuo amb la meva novel•la per entregues: "Tinc moltes ganes de conèixer els meus nebots, saps??". "Ai, nena, és clar. Què mona". Jo li amaneixo la història amb pinzellades extretes de tragèdies gregues: baixes passions i sexe dur que no caduca, per posar-hi una mica de salsa. La cambrera escolta impassible els meus detalls d’incestos i parricidis, sense ni tan sols aixecar una cella. Finalment, i veient el meu estat semicomatós, m’aconsella d’anar-me’n. "Mira, no t’ho prenguis a malament, guapa. Però està clar que al molt gili no li va el rotllo fraternal. Sinó, hauria d’haver vingut: t’asseguro que no perdona un diumenge". Amb una sensació de petit fracàs, però amb tot alleugerida, enfilo cap a la porta i me’n vaig, humiliada, al pàrquing.

A dins del T ressona, eixordador, l’energumen del David Bisbal. La cambrereta balla, elèctrica, mentre serveix un gintònic de Tanqueray a un senyor molt alt. "Perdona", pregunta ell, una mica moix, "estàs segura que mentre em trucaven no ha vingut ningú preguntant per mi?". "Totalment". Ell encara dubta un cop més: "És roseta... bé, així com amb metxes crec. No en sé gaire més". La cambrereta es descorda un botó més de la brusa. El neó platejat fa ressaltar una piga, just al naixement del pit, que aquell senyor tan alt no pot deixar d’advertir. "Mira", diu, sense ni una petita tremolor a la veu, "jo crec que si alguna noia preguntava per tu, ho sabria del cert, no? O tu t’has cregut que sóc tonta?".

La cambrereta del T n`és molt molt d' intel•ligent.

Amb carinyu, la teva aspirant a cambrera



oi que és bonic?

3 Comments:

Anonymous annatarambana said...

Chamb, no sé qui t'ho envia, però és un plaer llegir un text en català, amb tan poques faltes i taaaaaaaaan ben escrit!

Si que et cuiden les admiradores!

11:32 PM

 
Blogger Dessmond said...

Reconec el text, però no la vocació de camarera.

1:26 AM

 
Anonymous Pd40 said...

Eiiiii, molt bé Chamb. Gràcies per publicar-lo i compartir-lo. Està molt bé aquest relat.

12:02 PM

 

Post a Comment

Links to this post:

Create a Link

<< Home