Colocador de productes financers i inversions borsàries. (el que en anglès es diria Broker). nascut el 1967, la generació probablement més malaguanyada del s XX. 2 fills dels que sort n`he tingut.

Sunday, December 24, 2006

..o sigui que això és el que sent una dona.....

Divendres passat vaig anar a un sopar de comiat d`un company de feina. Erem onze, vuit tios i tres noies. Vam anar a un libanès del carrer provença, casi amb Villaroel. Us el recomano. Era com estar en una escena de "munich". A les postres va venir una libanesa autèntica a fer una petita sessió de danza del ventre. De la de veritat, no una d`aquestes atrocitats que fan les dones vagaroses de Barcelona. Després van estar a aquell pub irlandès del carrer Casanoves que es diu Flann O`Brien o alguna cosa aixi.
A les tres caminant cap a casa vençut o derrotat l`alcohol.

En el camí de tornada tenia una sensació rara que no sabia d`on venia. L`endemà, ja serè, m`en vaig adonar:

- El restaurant l`havia pagat l`empresa. (venia el cap de comptabilitat)
- Les dues primeres rondes el company que marxava.
- La tercera el meu ajudant.
- La cuarta no recordo qui.

En total que havia passat tota la nit i no havia pagar absolutament res, per primer cop vaig saber el que sent una dona que és convidada a tot i a tot arreu. Un sentiment dolç i agradable, tot i que a mi em va quedar una mica de remordiment. Supos que això es domina amb el temps.

1 Comments:

Anonymous Pd40 said...

Uf, això de tornar amb la cartera igual no recordo que m'hagi passat mai XD
Per cert, aprofito per desitjar-te bones festes i un 2007 collonut!!

3:16 AM

 

Post a Comment

Links to this post:

Create a Link

<< Home