Colocador de productes financers i inversions borsàries. (el que en anglès es diria Broker). nascut el 1967, la generació probablement més malaguanyada del s XX. 2 fills dels que sort n`he tingut.

Friday, January 26, 2007

arrrrrrrrrrrgentinaaaaaaaaa¡¡¡¡¡¡¡

marcó el pelusa¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ gol¡¡¡¡. gol¡¡¡¡. goooooooooooooooooooooooooooooooolllllllllllllllllll¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

gooooooooooooooolllllllllllllllllllllll de Marito Kempes¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡


En fi, aquesta nit volo a Buenos Aires per a enveja de tots vosaltres.

Hi vaig amb l`intenció de continuar fent negocis allà i no crec que surti de marxa cap dia. Però canviar d`escenari sempre va mentalment molt bé. Estant sempre a Barcelona es corre el perill de arribar a pensar que vivim en una ciutat important.

He deixat les claus del pis a la Grécia. Diu que vindrà a dormir un parell de dies. Estic segur que seran més, però tampoc crec que s`emporti vuit familiars tal com ara esta de moda. A veure si amb una mica de sort es fa responsable de la neteja del pis i puc estalviar-me l actual xaxa.

Aquest any si que fare fotos alla. Us en prometo.

Monday, January 22, 2007

La solucions

Doncs crec que ha guanyat l`Oriol.

Vegem les meves històries;

1) CERT Vaig fer una estada a Polònia a través d`una fundació de joves cristians vinculats a UDC.
Allà ens va guiar un integrista catòlic anticomunista de vinty anys que anava amb pistola.


2) CERT. Em vaig limitar a recollir els condons que m`havien caigut mentre seguiem la conversa.


3) CERT. Porto molt malament tot el relacionat amb la mort. Mai he vist un cadàver

4) CERT. Vaig trobar el tio amb la meva moto i el vaig agafar fins que me la va donar. Quan em va passar el pujadón d`adrenalina, el vaig buscar per agafar-lo a ell però ja s`havia fos en la multitud.

5) CERT. Em van acusar de "descubrimiento de secretos sin revelación de los mismos". Un delicte molt rar del que em van absoldre malgrat que un dels acusats s`autoinculpava. Va ser quan vaig veure que els advocats son uns autèntics fills de puta. Tema per un altre post.

6) FALS. M`agradaria trepitjar la gespa del camp nou. Pero no em veig fent d`espontani.

7)FALS. Soc incapaç d`afinar. Als recitals escolars la mestra em demanava que , per favor, no cantés.

8) FALS.El Figo i el Carod Rovira son uns capullos. Mai seria amic d`un o altre.

9). FALS. Tinc un autògraf de José Antonio San Epifanio i un de Dizzy Gillespie, però no de James Baker.

10) FALS.Despertar amb una prostituta de luxe que et fagi una mamada portant un collar de perles és una bonica fantasia. I si a sobre segueix un esmorzar amb ostres, caviar i xampany deu ser un gustasso.
( i sense pagar, clar)

Sunday, January 21, 2007

mas de cien mentidas..


Una canço que escolto sovint és aquesta del Sabina. Enumera raons per seguir viu, ni que sigui mentides. Us la poso al final i prometo esforçar.me per apendre a adjuntar arxius musicals, si és possible.

He estat pensant si fer aquest joc de cinc veritats i cinc mentides. I trobo que és divertit, o sigui que endavant les atxes¡¡

1. Vaig coneixer un grup paramilitar a polònia que em van presentar caps de la màfia que portaba cotxes de luxe de Alemania a Polònia. Per primer cop vaig tenir una pistola real a la mà i em van ensenyar com es fa servir.

2. Als 22 anys, a casa d`una novia meva em vaig treure la cartera de la americana i , davant els seus pares, em van caure al terra tres condons.

3. En els 40 anys que tinc no he vist mai una persona morta. Als 14 anys em vaig negar a veure el meu pare i després sempre ho he evitat.

4. Un dia anava caminant per la Diagonal i vaig veure un tio amb la meva vespa parat a un semàfor. Hi vaig anar correns, li vaig reclamar i el tio me la va deixar i va seguir ell a peu i jo amb la vespa. Me la havia acabat de robar feia cinc minuts.

5. Vaig seure a la banqueta dels acusats d`un judici penal. Vaig fer una intervenció tan brillant que la fiscal em va fer una cita especifica a les seves conclusions. Lamentaba també no poder calificar-me de manera diferent dels altres.

6. Fa anys vaig saltar com espontani al Camp Nou. Era per protestar pels papers de Salamanca.
Vaig entrebancar-me amb el material d`un fotògraf i els de seguretat em van enxampar abans
d`arribar al terreny de joc.

7. Vaig estar cinc anys a l`escolania de Montserrat. En el seu moment vaig ser una de les veus promesa de Catalunya.

8. Soc amic personal de Luís Figo. El vaig coneixer una nit de farra al mític Zig-Zag. Em va confirmar que Josep Guardiola és maricón. (el cert és que ara ja fa anys que no ens truquem i de fet no tinc el seu num actual).

9. Tinc un autògraf de James Baker dedicat a "my friend Chamby".

10. Cada diumenge que no tinc els nens, dormo amb una amiga meva d`Ucraïna que és prostituta , em desperta amb una fel-lació magistral, em prepara ostres i xampany per esmorzar. No em cobra perque m`estima molt. D`aqui poc temps ja haurà estalviat el suficient per tornar al seu poble i viure en una preciosa casa que ha comprat. Hem acordat que marxarà i mai més tornarem a veuren`s. L`estimo molt.

Saturday, January 20, 2007

El Mestre.

Dimecres passat vam acabar una reunió el Tiko, el Mestre i jo sobre les nou del vespre. El Mestre feia mala cara, estava groc i tenia els llavis blancs. Ens va comentar que tenia hora al metge per la setmana propera. Com que el va veure molt tocat, el Tiko va trucar al seu metge de capçalera i van acordar una visita l `endemà. Jo vaig marxar amb la moto i ells dos van anar caminant direcció casa el Mestre, a trescents metres escassos d`on erem. En el camí van haver de parar a reposar fins a tres cops. Veient aquest panorama, en Tiko va tornar a trucar el metge, i aquest els va imposar anar correns a urgències. El van ingressar a la Teknon amb simptomes de una pneunomia de caball.

El dijous no vam poder comunicar perque no teniem el núm. de la seva dona i a casa , logicament , no hi eren. Vam trucar a la Teknon i ens van dir que estava ingressat a la UCI i que si no responien al box de familiars no ens podien comunicar amb ningú.Ens vam quedar amb molt mal rollo. Vam acordar amb el Tiko que aniriem provant de trucar a casa o que aniriem a la Teknon.

Ahir divendres havia quedat amb l`amiga d`una amiga al Dry Martini. La nit ja va començar malament quan va venir el camarer i jo vaig demanar un gin tònic i la noia es va limitar a dir una de les frases que més odio "Jo una tònica sola, si us plau". Quan ja portavem vint minuts parlant sobre aplicacions SAP per al control d`stocks (a això es dedica ella)em truca en Tiko;

-On ets?
-Estic al Dry , amb una amiga, i tu?
-No he anat al poble, surto ara d`una òpera. Escolta que ara vinc al Dry. He parlat amb la dona d`en Mestre i resulta que no té pneumonia, que és leucèmia i que és molt greu.
-Ostia puta,(em vaig aixecar i vaig sortir al carrer) no fotis, i com ho veuen?.
-li han dit a la dona que te un 50% de possibilitats de sortirse`n. Demà li diran a ell i dilluns comencen la quimioteràpia. Escolta, que vinc al Dry.
-vale, vale, vine , parlem un moment i després ens emborratxem.

Va arribar amb els ulls vidriosos , com lo els hi havia vist mai. Vam parlar d`en Mestre només uns segons, ens entenem sempre amb molt poques paraules.


-Tiko, la dona està molt espantada, com és normal. M`ha dit que en té per dos o tres mesos. Però en realitat en té per mitg any com a mínim.
-Chamb; escolta, se que son una familia gran i ben organitzada, però hi han coses que
haurem de pensar.
-Tiko; si, es clar, haurem de fer algun muntatge, però no pateixis que ja muntarem tot el que s`hagi de muntar. El dilluns ho parlem i fem el que faci falta, ara anem a
sopar amb la teva amiga i ens emborratxem.

I això vam fer. Ens vam narcotitzar el dolor pel nostre amic. De totes maneres vaig arribar a casa plorant llàgrimes ben grosses, i estic segur que en Tiko també.

Wednesday, January 17, 2007

telescopi

No us he parlat mai d`ell, però tinc un amic que ha estat per a mi com un germà gran.
Avui us en faré cinc centims. (Li direm tiko en honor a Tico Brahe.)

Em vaig adonar que era bona persona ja fa uns 14 anys. Treballavem junts a una societat de valors. Hi havia una màquina de cafè que anava amb monedes. Un dia que no portava res a sobre li vaig dir; "Tiko, t`haig de demanar una cosa, em pots deixar diners?"
Ell va entendre que necessitava pasta seria i em va respondre "el que faci falta, ara mateix trec el que necessitis de caixa i ja m`ho tornaràs quan puguis". Havent aclarit que només eren 35 pessetes, em va acompanyar a fer el cafè i aixi vam tenir la primera conversa llarga.

La meva admiració per ell és total i incondicional. I em sap greu una cosa dels amics de debó; pateixen per tu.
. Ara m`adono que amb la meva història de casi casori va estar intentant fer-me reflexionar i que ho va passar casi tan malament com les meves germanes. L`altre dia vaig comentar que en el tema Lourdes m`havia salvat sobre la botzina com en un partit de bàsquet guanyat amb un triple al darrer segon. Sempre agut em va etzibar; que collons
sobre la botzina¡¡ et vas salvar als despatxos i un minut avans de mitjanit del venciment del recurs¡¡¡


No se si m`està llençant una indirecta, però l`altre dia em va regalar un telescopi
preciós. L`astronomia significa allunyar-te de les acceleracions quotidianes. Observar l` armonia silenciosa del firmament és relativitzar el laberint de ratolins en el que cada un viu. Pensar en les dimensions inmenses del temps i l`espai obliga a reconeixer la brutal insignificància de nosaltres i sobretot de les nostres tristeses.

Em perdré doncs, de tant en quant, en les inmenses miríades.








(i a la cambra de la veïna del davant que no tanca mai les cortines)

Sunday, January 14, 2007

Chamb festa. Les imatges.





Edició especial festa 40 tacos.

Audiència;

com que estic resacós he agafat un missatge d`una amiga per comentar la meva festa dels 40 anys.

Hola chamb!!!

ja sé que ara ens hem d comunicar amb tu per blog, però almenys deixa'm enviar-te dues ratlles per felicitar-te la teva fabulosa festa i l'increible mag que et vas agenciar!!!!
Ja parlarem ""llarg i tendit"" de la multiculturalitat ètnica, dels "embits" incansables de la teva "germana de llet" i de "la intocable".....i un petit comentari....akest any a banda de la cuina ( sempre en el meu record) part de la festa es va traslladar al distribuidor de les habitacions...i en algun moment al teu santuari!!! Hi han fotos que donen fe del que dic..i també hi ha records sense fotos de portes entreobertes i....
Bé, prou FELIÇ ANIVERSARI i que ho puguem continuar celebrant!!!!
Ja ens direm i comentarem.....

karina


Alguns detalls que us volia comentar son;

1) "la intocable". Es refereix a la meva quasi novia. Li vaig posar un adhesiu vermell a la esquena perque els meus amics sabessin qui era i no li entressin.

2) la germana de llet és una altre història massa llarga per explicar per aqui.

3) la llista de regals va ser extremadament generosa, una relaciño exhaustiva seria;
un telescopi de metre i mig, cinc corbates, un braçalet, tres perfums, un boli
montblanc, un pesquera del 95, sis llibres (només un repetit) , la discografia completa del Sabina, vuit CD`s varios i quinze episodis de "Lou Grant"

4) Vaig posar les botes de tacons alts a les estanteries del menjador i com a minim cinc persones em van felicitar i la nòvia d`un client meu em va preguntar on es podien trobar.

5) Com era previdible les llatines van arrasar. Una d`elles embarassada de cinc mesos
va escalfar les ments més malaltes.

6) el nombre d`assistents va ser una població flotant mitjana de 40 persones amb un pic de 50.(que no esta malament en un pis de 80m)

7) les corredisses a la secció de les habitacions i lavabos van ser frequents. Aquest matí he trobat fotos que un amic i una amiga meus (pero que no es coneixien entre ells) es van fer al lavabo petit. Ella amb un pit fora del top. (no poso foto perque ell va venir amb la nòvia)

8) La actuació del mag va ser un èxit esclatant. La gent el va aplaudir llargament i sincera. Us el recomano vivament, si algú vol el núm que m`ho demani.

9) visc en un tercer i el soroll es sentia des de la porteria. Els veins ja em coneixen i estaven avisats.

10) Les festes a casa son infinitament més divertides que sortir de locals o organitzar saraos a restaurants.

les fotos estan al post següent.

Sunday, January 07, 2007

Chamb fa 40 tacos.House Party.



)Foto corresponent a una de les primeres Chamb-festes.)


Una de les característques del món anglosaxó que més m`agrada son les festes particulars. Aquí han quedat casi reduides al món universitari i cada cop de manera més residual. És habitual que ara la gent que vol fer una festa sonada llogui un local. A voltes un de conegut ni que només en sigui una secció o fins una hora determinada. Però la manera habitual de relacionar-se amb altre gent és anar als locals públics. Que ja està bé però que voleu que us digui; una festa ben animada en un domicili particular és
inmillorable.

Aquesta breu introducció era per donar lloc al que us vull anunciar de manera universal a la meva basta audiència; el proper dissabte 13 de gener faig 40 tacos i faig una festa a casa meva on hi sou convidats els seguidors/es del meu blog. (mai especifico els dos sexes, però en aquest cas em sembla adient). Serem entre 25 i 40 persones. En principi de manera bastant equilibrada entre homes i dones. Catèring guays i beguda a tutti pleni.

Quatre idees de com intento fer-ho.

1) convido a gent que realment jo tingui ganes de que vinguin i que ells realment tinguin ganes de venir.

2) l`origen de la gent és molt divers. (feina, infància, tuguris, veïns, familia, clients...)
Aixi s`aconsegueix que ningú se senti foraster en un grup homogeni.

3) Sent un grup nombrós (més de 20), s`aconsegueix que la gent no es quedi asseguda fixe i es creein per generació espontànea diversos ambients (saló, cuina, menjador, habitacions i fins i tot lavabos)

4) És important que la teca sigui bona i abundant. Prometo SEMON i un Pernil dels bons que algú anirà tallant.

5) És encara més important que l`alcohol corri en abundància, trenca tots els gels inicials. Així mateix us deixo clar que evito que corri farlopa i/o pastillots. Sempre hi ha algú que es fuma un porro, però cap problema.

6) En aquesta edició hi haurà presència de personatges que coneixeu del blog. Per favor tampoc cal que els comenteu que ja els (les ) coneixeu.


Aquesta serà la cinquena edició de la chamb festa. Les quatre anteriors han estat de fàbula, espero que aquesta també sobretot tenint en compte que és el de 40.

Qui vulgui venir que m`envii un mail que hi ha al meu perfil.

Us prometo, a més, galeria de fotos del ambient.

Friday, January 05, 2007

fetitxes




L`altre dia vaig sortir amb la G. És aquella ecuatoriana que m`agrada tant i balla salsa tant bé. La que no van deixar entrar a la disco T perque vestia tan extremada que la van confondre amb una puta.

Tornant a casa seva, (sempre la deixo a casa seva i ens acomiadem amb dos petons)va veure que se li estava trencant un tacó d`una de les botes. La tentació va ser massa forta i no la vaig poder aguantar. Vaig insistir que coneixia un sabater molt bó i que ja les portaria jo a arreglar. I així és com tinc aquest impagable fetitxe a casa.
No em digueu que no es un gran trofeig¡¡¡

Tuesday, January 02, 2007

Homenatge al vell SAAB. Benvinguda al Mercedes.

Finalment ja tinc el nou cotxe. El vell SAAB93 del 2000 portava ja masses històries a sobre.

Recordaré amb amor les dotzenes de bocates de nocilla que la meva filla hi va arribar a amagar. També ella va fer una espectacular vomitada que em va ocupar hores i hores de netejar tots els racons més inaccessibles.
Altres moments memorables son la mamada que em va fer la meva amiga A a la sortida de Blanes, fent cua per arribar a la autopista, i la impresionant masturbació femenina que em va mostrar la L a l alçada d`Esparraguera camí de la estimada Igualada.(si em demaneu amablement un detall molt morbós, us l explicaré).
Recordo que , recent separat , ens intercanviavem el cotxe amb la ex. Qui tenia els nens es quedava el monovolumen. El gili del seu novio era tan paranoic que va desmontar la caixa de fusibles buscant microfons. (i que collons em podia interesar que diguessin?).
Ja que ho penseu, us diré que de kikis només un. Va ser amb una casada amb qui em feia pal anar a casa i li vaig fotre la bola que hi havia ma germana aquell dia.
Per un post futur quedarà un fosc incident amb un transexual.
Ara pasarà els darrers anys en mans d`un director d`institut amic meu. Ja deu estar replet de colilles i cendra per tot arreu.

Avui a la tarda he recollit el Mercedes clase B 170. Color platejat. Sembla que no
però sempre fa il-lusió estrenar cotxe. És un com un classe A però més gran. Jo crec que s`en veuran molts.

Tots recordareu que avans estrenar cotxe era un aconteixement familiar i social. Era preceptiu fer una ronda per anar-lo a presentar a parentela i amistats. Fins i tot es feien desplaçaments llargs amb aquest motiu. Quan algun vei meu d`Igualada estrenava cotxe, els veins sortien en grup a mirar-lo. Els homes feien corrillo al voltant del benvingut, amb les portes i el capó obert. Es comentaven amb admiració i enveja mal disiumulada les innovacions tecnològuiques i les linees cada cop més aerodinàmiques.

Avui hi he anat sol, després he posat gasolina perque t`el donen buit i al cap de 10 minuts ja estava al parquing,d`ón sortirà divendres. Encara sort que els nens estaran contents al pujar-hi.

Monday, January 01, 2007

El missatge més estupid

Aquests dies tots hem rebut dotzenes de missatges festius. Tots en tenim de tota mena. A mi n`hi han uns que m`arriben a l`ànima; son aquells que posen el nom del remitent al final del missatge perque tenen por que molts de qui el rebin ja els hagin borrat de la memòria.

Jo hi he esmerçat moltes estones, però puc dir ben orgullós que tots els he enviat de manera personalitzada. He escrit, amb més o menys gràcia, un missatge per a cada persona o familia. Tampoc tenia gran cosa a fer, això també és cert.

Voldria només enmarcar el que he trobat més horrorós dels que he rebut. No intenteu superar.lo perque és impossible. Ahí va l`esperpent;

"Con una gamba y un mejillón
te regalo un besucón.
Con un percebe y mi amistad,
la feliz navidad.
Y con mi cariño, que vale un huevo,
el feliz año nuevo.
FELIZ 2007, BESOS"



Mentre hi hagi gent capaç d`escriure això y personatges com Julián Muñoz, hi ha esperança contra l avorriment.

Bon any.