Colocador de productes financers i inversions borsàries. (el que en anglès es diria Broker). nascut el 1967, la generació probablement més malaguanyada del s XX. 2 fills dels que sort n`he tingut.

Saturday, January 20, 2007

El Mestre.

Dimecres passat vam acabar una reunió el Tiko, el Mestre i jo sobre les nou del vespre. El Mestre feia mala cara, estava groc i tenia els llavis blancs. Ens va comentar que tenia hora al metge per la setmana propera. Com que el va veure molt tocat, el Tiko va trucar al seu metge de capçalera i van acordar una visita l `endemà. Jo vaig marxar amb la moto i ells dos van anar caminant direcció casa el Mestre, a trescents metres escassos d`on erem. En el camí van haver de parar a reposar fins a tres cops. Veient aquest panorama, en Tiko va tornar a trucar el metge, i aquest els va imposar anar correns a urgències. El van ingressar a la Teknon amb simptomes de una pneunomia de caball.

El dijous no vam poder comunicar perque no teniem el núm. de la seva dona i a casa , logicament , no hi eren. Vam trucar a la Teknon i ens van dir que estava ingressat a la UCI i que si no responien al box de familiars no ens podien comunicar amb ningú.Ens vam quedar amb molt mal rollo. Vam acordar amb el Tiko que aniriem provant de trucar a casa o que aniriem a la Teknon.

Ahir divendres havia quedat amb l`amiga d`una amiga al Dry Martini. La nit ja va començar malament quan va venir el camarer i jo vaig demanar un gin tònic i la noia es va limitar a dir una de les frases que més odio "Jo una tònica sola, si us plau". Quan ja portavem vint minuts parlant sobre aplicacions SAP per al control d`stocks (a això es dedica ella)em truca en Tiko;

-On ets?
-Estic al Dry , amb una amiga, i tu?
-No he anat al poble, surto ara d`una òpera. Escolta que ara vinc al Dry. He parlat amb la dona d`en Mestre i resulta que no té pneumonia, que és leucèmia i que és molt greu.
-Ostia puta,(em vaig aixecar i vaig sortir al carrer) no fotis, i com ho veuen?.
-li han dit a la dona que te un 50% de possibilitats de sortirse`n. Demà li diran a ell i dilluns comencen la quimioteràpia. Escolta, que vinc al Dry.
-vale, vale, vine , parlem un moment i després ens emborratxem.

Va arribar amb els ulls vidriosos , com lo els hi havia vist mai. Vam parlar d`en Mestre només uns segons, ens entenem sempre amb molt poques paraules.


-Tiko, la dona està molt espantada, com és normal. M`ha dit que en té per dos o tres mesos. Però en realitat en té per mitg any com a mínim.
-Chamb; escolta, se que son una familia gran i ben organitzada, però hi han coses que
haurem de pensar.
-Tiko; si, es clar, haurem de fer algun muntatge, però no pateixis que ja muntarem tot el que s`hagi de muntar. El dilluns ho parlem i fem el que faci falta, ara anem a
sopar amb la teva amiga i ens emborratxem.

I això vam fer. Ens vam narcotitzar el dolor pel nostre amic. De totes maneres vaig arribar a casa plorant llàgrimes ben grosses, i estic segur que en Tiko també.

2 Comments:

Blogger El veí de dalt said...

Noi, moments durs...Ho sento. Ànims, que el teu col.lega en necessitarà força.

7:26 PM

 
Anonymous Pd40 said...

Buf, aquestes coses costen d'empassar... Ànims també, i molta força pel Mestre.

3:49 AM

 

Post a Comment

Links to this post:

Create a Link

<< Home