Colocador de productes financers i inversions borsàries. (el que en anglès es diria Broker). nascut el 1967, la generació probablement més malaguanyada del s XX. 2 fills dels que sort n`he tingut.

Sunday, February 11, 2007

subvenció pública

L`altre dia el meu nebot va anar a matricular-se pel segon semestre i després va pasar per casa meva a no se que. Com és normal en ell, es va deixar l`imprès de matriculació tirat al sofà.
M`ha donat per mirar-lo i he vist la suma de conceptes;

Total de preus acadèmics 584,9€
Documentació matricula 1,3€
Despeses de matriculació 39,9€
Import total de la matricula 623,10€

Cost mitjà de la docència d`aquesta matricula 3.573,86
Subvenció pública a la docència 2.991,86
Aportació de la persona matriculada 581,9


toma ya¡¡¡ els passen pels nassos que paguen una fracció del cost.

Al respecte, m`han vingut una sèrie de consideracions;


1) no cal humiliar a la gent, i menys als estudiants.
2) si alguna subvenció hi ha és a la inmensa massa d`inutils que cobren de la universitat, desde molts catedràtics fins al molts uixers.
3) ja em dirà l`idiota que calcula el cost com s`ho fa. No val donar una xifra aixi i silenciar la metodologia.
4) el cost pot ser el que indiquen però el valor de l`ensenyament que rep el meu nebot és infinitament inferior al que paga. D`algunes assignatures que fa només aproven els que van a apendre a academies privades. (fa industrials)
5) els pares del meu nebot, i jo mateix que collons, paguem uns impostos brutals. A sobre que no ens vagin perdonant la vida. (tinc una petita empresa que paga uns 3.000mensuals d`impostos entre IPRF, SS i IVA.). (un dia conteu el que pagueu realment a l`any entre tots els impostos, us agafarà un cobriment)
6) insiteixo que el nivell de les universitats catalanes, amb altissimes excepcions, és ridicul i vergonyós. Tots els qui hi hem passat ho sabem.
7) que s`en vagi a pastar fang qui va tenir l`idea de posar això als impressos de matricules.

Thursday, February 08, 2007

majorettes


Ahir vaig convidar la Grécia a sopar a casa. Per explicar-me la seva vida va portar fotos de casa seva i la seva familia. Son de la ciutat de Esmeraldas, a Ecuador.

En total te nou germans. Cinc per part de mare (i totes noies) i quatre per part de pare. Ella va neixer perque el cabrón del seu pare amb trenta anys es va follar a la mare quan en tenia catorze. O siqui que la mare ara en te quaranta dos. Ja li vaig dir que si ella i jo no arribem a res, que em presenti a sa mare.

El primer que vaig observar es que totes les germanes estan bonissimes, alguna d`autèntic escandol. No us feu il-lusions però els amics seguidors, encara viuen totes a Ecuador. La mare en realitat n`aparenta cinquanta llargs. Sembla ser que la vida alla és bastant dura.

En aquella part del païs hi havien arribat bastants esclaus, de manera que hi han molts negres i sobretot molts mulatos. De fet ella és cafè amb llet bastant carregat. És un aventatge perque no ha de patir per les ratlles del biquini, sempre esta igual de fosqueta.

El que em va cridar l`atenció van ser les fotos en que feia de majorette de la seva escola. Amb les botes blanques, la minifaldilla , el barret i el pal que feia anar amunt i avall. Quan jo era petit recordo que a Igualada encara hi havien grups de majorettes. Ara ja fa molt que no s`en veuen. I és una llastima. No ho dic, tot i que també, per les cuixes de les noies. Avui en dia qualsevol activitat en grup que exigeigi sacrifici i disciplina de grup ha practicament desaparescut. Tot es fa a títol individual, ja sigui el Tai.chi, el gimnàs o apendre anglès a credit. I tot es fa per treure`n un profit individual. Ja sigui per formació o plaer.

Penseu en exemples concrets d`activitats socials pasades i actuals. Jo en faré una llista i us la publicaré. Ja veureu que on hi abans hi havia esperit col-lectiu, ara hi ha individualisme.

En definitiva un altre signe que la nostra societat està en descomposició, però això ja és un altre tema.


Feu-me el favor de pensar exemples del que us he dit i deixar-los com a missatge.

Saturday, February 03, 2007

Buenos Aires, pasat i futur.

Ja he tornat de Buenos Aires. Heus aqui uns detalls que explicaré a familia i amics.

- Per algun motiu que s`em escapa la dieta Argentina és millor que la Mediterrànea. No ji han gordos ni gordes a Buenos Aires. No exagero; no n`he vist ni un.

- Al final si que vam sortir una mica. De fet cada nit. Hi ha ambientasso per tot arreu cada dia de la setmana. Quina pena els tristos diumenges, dilluns, dimarts i dimecres de la aburrida Barcelona.

- Els cambrers mai apunten les comandes. Ni essent deu comensals van usar cap tipus d`anotació. Recorden sempre els primers, els segons , les begudes i a sobre recorden quin ha demanat cada cosa i no han de preguntar. Els vasos rarament estan dos minuts buits sense que t`els omplin.
Un dia vam demanar que possessin l`aire acondicionat més fort. Com que no els era possible, el cambrer es va oferir a trasalladar tota la taula a una part del restaurant. Ho va fer amb rapidesa i total discreció. A Barcelona si demanes aixo et salten tota mena d`improperis.

-A les parades d`artesans regatejar és un insult. Un amic va demanar, "si compro varios me haces rebaja?", la noia li va respondre "yo no rebajo mi trabajo".

-Un amic meu es va lligar una dominicana en una discoteca. A la habitació li va demanar si podia utilitzar lavabo i va fer servir el raspall de dents del meu colega.

-El primer dia al matí vam veure com a la cantonada de davant un tio saltava damunt una turista d`edat avançada , la tirava al terra i li arrancava la bossa. Un motorista el va recollir i van desapareixer en pocs segons. Va ser com una escena del National Geographic d`un depredador sobre una presa indefensa.

- L`arquitectura de tot Buenos Aires, tant la antiga com la nova, és desacomplexada i atrevida.

- Pots recorrer molts kilometres en linea recta sense sortir de zones amb vivendes d`alt nivell.

- No hi han moros.

- Les senyores van a pendre te i pastes a pastisseries i salons d`hotels. Tots els hotels tenen pianista a la tarda.

- Buenos Aires esta ple de dones. Mai aguanten la mirada. Més val que tinguis una bona conversa, perque sino giren cua i marxen. Que mai s`us acudeixi fardar de pasta o coses materials. Si que els agraden els dòlars, com a totes. Però consideren de mal gust parlar-ne.

- Als principals clubs de golf les dones no poden entrar al bar. I al camp han de parar i deixar pasar els homes si les atrapen.

-Dels deu principals canals de televisió (com a minim els deu primers del meu hotel), cinc fan sempre futbol. Ara no hi havia campionat, però feien amistosos , partits de segona i lligues europees.

- A molts edificis encara hi han ascensoristes.

- Quan la relació peso era de 1 a 1, els carrers del centre estaven plens de rodamons rumans. Amb la devaluació van desapareixer tots.

-Abans(gràcies AJ) de la crisi del 2002 no hi havia gent vivint al carrer o remenant les escombraries. Tant l`any passat com aquest he vist families senceres dormint al carrer i remenant les escombraires recollint les restes de menjar dels restaurants.

- Passejant per Buenos Aires amb la mirada enlaire es veu una ciutat rica i avançada. Com és Barcelona Ara. Amb la mirada a nivell de carrer es veu una societat castigada i empobrida, com jo crec que serà Barcelona d`aqui uns anys.


Per a mi l`important és que és un lloc on es poden guanyar molts diners. A veure si m`en surto.

Desitjeu-me sort.