Colocador de productes financers i inversions borsàries. (el que en anglès es diria Broker). nascut el 1967, la generació probablement més malaguanyada del s XX. 2 fills dels que sort n`he tingut.

Thursday, February 08, 2007

majorettes


Ahir vaig convidar la Grécia a sopar a casa. Per explicar-me la seva vida va portar fotos de casa seva i la seva familia. Son de la ciutat de Esmeraldas, a Ecuador.

En total te nou germans. Cinc per part de mare (i totes noies) i quatre per part de pare. Ella va neixer perque el cabrón del seu pare amb trenta anys es va follar a la mare quan en tenia catorze. O siqui que la mare ara en te quaranta dos. Ja li vaig dir que si ella i jo no arribem a res, que em presenti a sa mare.

El primer que vaig observar es que totes les germanes estan bonissimes, alguna d`autèntic escandol. No us feu il-lusions però els amics seguidors, encara viuen totes a Ecuador. La mare en realitat n`aparenta cinquanta llargs. Sembla ser que la vida alla és bastant dura.

En aquella part del païs hi havien arribat bastants esclaus, de manera que hi han molts negres i sobretot molts mulatos. De fet ella és cafè amb llet bastant carregat. És un aventatge perque no ha de patir per les ratlles del biquini, sempre esta igual de fosqueta.

El que em va cridar l`atenció van ser les fotos en que feia de majorette de la seva escola. Amb les botes blanques, la minifaldilla , el barret i el pal que feia anar amunt i avall. Quan jo era petit recordo que a Igualada encara hi havien grups de majorettes. Ara ja fa molt que no s`en veuen. I és una llastima. No ho dic, tot i que també, per les cuixes de les noies. Avui en dia qualsevol activitat en grup que exigeigi sacrifici i disciplina de grup ha practicament desaparescut. Tot es fa a títol individual, ja sigui el Tai.chi, el gimnàs o apendre anglès a credit. I tot es fa per treure`n un profit individual. Ja sigui per formació o plaer.

Penseu en exemples concrets d`activitats socials pasades i actuals. Jo en faré una llista i us la publicaré. Ja veureu que on hi abans hi havia esperit col-lectiu, ara hi ha individualisme.

En definitiva un altre signe que la nostra societat està en descomposició, però això ja és un altre tema.


Feu-me el favor de pensar exemples del que us he dit i deixar-los com a missatge.

9 Comments:

Anonymous Pd40 said...

Ai, doncs ara no em quadra. He pensat en el que feia de petit... jugar a futbol, quedar amb la colla al parc (o més gran a fer una cervesa) i ara té el seu equivalent. Val, en lloc del parc fan un xat al msn, però també és social... Però sí que és cert que som més impersonals ara que abans, la vida social del barri o de l'escala ja no existeix.

8:02 PM

 
Blogger El veí de dalt said...

Però hi ha molta relació, Xamb; a nivell de grup. Molts grups d'esplai (confessionals o no), clubs esportius, on xavals i gent gran es troben, entitats cíviques diverses, centres excursionistes,... Potser no tan com abans. Precisament, això de majoretes que dius, l'altre dia em vaig assabentar que és una discciplina esportiva i tot; això de fer anar el pal amunt i avall.Em seeeea qeus alevés del qe dius: som de tendencia gregaria, ncar que el nosre esperit sigui individualista .

11:26 PM

 
Blogger Mikel said...

Jo soc de poble , pero segueixo considerant que tot i haver canviat i molt l´embolcall de les coses tot segueix sent igual i seguim tenint esplai , cau etc etc etc...

7:41 AM

 
Blogger allenja said...

Aquesta és la quarta vegada que escric el comentari. M'ha donat problemes no sé per què...
Bé el que deia és que sí és cert que tendim a l'individualisme juntament amb el capitalisme i l'egoísme material. No obstant això crec que és bo dur-se bé amb un mateix (practicar ioga, tai-chi...) sense abandonar activitats en grup (ballar tots junts, bloguear....)Abraçades vàries...

4:46 PM

 
Blogger Hanna B said...

nuse, jo les calçotades les veig molt col.lectives, no mes les imagino pas en plan individual, igual estic donant idees als de can tarradelles, je...

7:01 PM

 
Blogger Chamb said...

Ja veig que la majoria no penseu com jo. Tant de bo tingueu rao.

Pero penso que els esplais son una fracció del que van ser, que els Ateneus avui ja no serien possibles, les bandes de música son cada cop més rares, els clubs esportius fan de guarderia o creadors de cracks (en la imaginació dels pares).

Com sempre, la millor és la Alle, que descriu encertadament el bloggisme com una activitat de grup. No ho havia pensat, però és exacte.

Felicitats Alle.

10:37 PM

 
Blogger Oriol said...

abans feia orgies i ara no!, tens raó.
Ok, perdó per la tonteria.
Em sembla que igual que abans, hi ha dies que llegeixes un llibre al metro, portes el mp3, et tanques a la sauna, però per altra banda, vas amb la penya ciclista, et trobes amb amics per veure el futbol, però potser si que els grups ja no son tan nombrosos com abans. Potser perquè erem més joves però era fàcil trobar-nos 20 anant a sopar, ara és impensable, amb 6 ja és molt, igual per anar d'excursió de cap de setmana, a collir bolets.

2:12 PM

 
Blogger Allenjandra said...

Potser sia que ens hem tornat majors i amb responsabilitats, tens raó Ori.

3:02 PM

 
Blogger Chamb said...

tanta unanimitat em fa pensar.

Alguna part de raó crec que tinc però.

Gràcies per participar, en tot cas.

10:57 PM

 

Post a Comment

Links to this post:

Create a Link

<< Home